Pràctiques fora de classe!

Dons sí, aquesta setmana, i gràcies al ganivet del pernil hem pogut tractar al nostre primer pacient, la questió és... tornarà algún dia a que el tractem...? Potser sí... potser no... qui sap.

Tot va començar diumenge a la nit... era una nit plujosa... fosca... eh... no de fet no plovia i hi havia força llum; bé, tot va començar a la cuina del Roger i el Jesús, mentre tranquilament ens dedicàvem a tallar pernil va passar tot... un moviment fugaç, un crit de dolor esgarrifós i molta sang per tot arreu... jo havia sortit un moment però m'ho puc imaginar perfectament.

Quan vaig tornar el mal ja estava fet... tenien al pobre que havia de ser el nostre pacient: en Guillem, de biologia, abocat sobre la pica mentre amb una mica de paper de cuina intentaven parar l'hemorragia (que higiènic!). Amics meus és ben cert... tenia un tall espantós al dit!

En aquell moment érem quatre futurs metges a l'habitació: en Roger, el Jesús, la Vanessa i jo. Axí que dins la mesura en què sabiem ens vam posar en acció: era primordial desinfectar la ferida i necessitàvem tirites "grapadores" per tancar-li la ferida; per penós que sembli ningú tenia els materials necessaris... (qui pensa que es pot tallar un dit en una residència universitària)

Solució: passar habitació per habitació buscant qui ens podria deixar el material
Resultat: solament vam aconseguir un vetadine de la farmaciola de la residència.

Era poc però ens vam bastar, amb la colaboració de la vigilant nocturna li vam desinfectar la ferida i li vam tapar amb unes gases i esparadrap. Rudimentari però efectiu? Potser l'hauriem hagut de dur a l'hospital?

Aquestes són preguntes que mai sabrem a ciència certa ja que... dilluns vam obtenir les tirites "grapadores" i a la nit les hi vam posar, el fet de canviar-li la gasa, desinfectar-li la ferida i posar-li les tirites va generar una gran espectació entre els estudiants de medicina de la resi, hi érem pràcticament tots.

Quan vam obrir la gasa la ferida estava bastant tancada i això va facilitar la feina, una mica de vetadine i les tirites i tapar altre cop. El procés sembla curt oi? Dons no sé si es que ens hi vam ensenyar però vam estar-hi més de tres quarts d'hora.

Evidentment els comentais que van sorgir durant aquest procés no haurien de haver estat escoltats pel pacient ja que eren del tipus:
"Jo crec que hauriem de obrir-li aviam que hi ha dins"
"Osti si sens mor em sentirè una mica malament"
"Si s'et gangrena el dit i et cau ens el podrem quedar?"
"Vaja ja està curat, porteu el ganivet i fem-ni un altre!"

Completament professionals.

Ara aqui unes quantes fotografies del porcés de curació (no tinc fotos de quan el tall era tendre... llàstima):

L'expectació, el noi de taronja del fons és en Guillem el nostre pacient, també hi ha la Nuria, el Roger i el Jesús.

El tall (mig tancat :S)

Aquí posant-li el vetadine, ha quedat una foto artística molt maca, no creieu?

I finalment el tall va quedar ben envenat, ens va quedar la satisfacció de la feina feta i les ganes de "pràcticar" més... En fi, haurem de esperar en una altre ocasió... o no... porteu-me el ganivet del pernil!

Fotos! Fotos!

Bueeeno, una altre setmana que passa; aquesta le passada sense ordinador, estava mig mort pobret, ara però ja torna a estar operatiu.

El fet principal de la setmana és l'examen que hem tingut avui divendres, per la qual cosa ens hem passat tota la setmana estudiant...

Però, aquest no és el tema que ens ocupa... aquesta setmana he pujat la càmera de fotos allà d'alt, per tant a partir de ara els documents del blog aniràn acompanyats de fotos, les no censurades ;)

De moment us en deixo una petita mostra, perquè aneu coneixent de vista les persones de les quals parlo. (Només dels qui s'han volgut estar quiets davant la càmera, ni havia que fuguien...)En primera plana, al sofà tenim el Ricky, i fent la volta cap a l'esquerra tenim el Jesús, el Roger, la Vanessa, el Miki, el Francisco, l'Erick (està tapat) i el Naqui.

I algunes més:


Aqui en primera plana a l'esquerra tenim el Jesús, a la dreta l'Erick (un altre), rere el Jesús hi ha la Mariadel, i rere l'Erick la Mariona, més enrera hi han el Francisco i la Vanessa i rere de tot tenim d'esquerra a dreta: el Ricky, el Miki, el Naqui i el Roger. Per si teniu dubtes, sí és l'ascensor de la la Residència; el mínim de persones és de 8, però veieu que tranquilament ni encabim 10 i ens sobra lloc.

Bé ja tenim fotos per anar mirant, quan tingui a tothom retratat aleshores faré una entrada presentant-los a tots.

A tots aquells que vulguin les fotos censurades feu-m'ho saber i si voleu enviar fotos perquè les posi no ho dubteu!

PD: He trobat el que fallava i ara ja es poden fer comentaris com a anònim, això sí, firmeu al final ;)

Setmana completa, no creieu?

Dons sí, per mi aquesta ha estat una setmana molt completa. Ens ha vagat de fer de tot i més. (Excepte escriure al blog com veieu)

Aquí va un resum del que ha passat al llarg de la setmana:

-Dilluns vaig arribar a la resi cap al vespre, i direu no devies fer gaires coses, dons sí: vaig poder saludar a tothom i encara ens va quedar temps per veure un parell de películes amb el Roger.

- El Dimarts teníem classe, però de 3 a 5 de la tarda. Així que el matí va ser un pel ocios, vam estar molt contents però que el Jesús tornés del seu poble. Feia una mica més d'una setmana que no el veiem!

La classe de la tarda va ser molt entretinguda, era de estadística, però a l'aula de informàtica. Perquè us feu a la idea de com va anr més o menys us dire que la Patri va reconeixer que se m'en havia anat una mica la bola, en el bon sentit de la paraula, però entre ella, l'Anna, la Mariona i jo ens ho vam passar molt bé. Cal d'estacar com m'agrada la sensació que es te al maures amb les cadires amb rodes de l'aula d'informàtica per sobre aquell terra tant fi, és genial.

Després de classe va tocar estudiar una mica que el dia seguent teníem tutories, però bueno, explicar l'estudi sempre és aburridissim així que m'ho salto.

També a la trada vam sortir amb el Jesús a comprar unes impressores i algunes coses més.

Sapigueu que aquell dia vam sopar molt bé com tots els dies que seguirien de la setmana, fondue de formatge entre el Francisco, el Roger, el Jesús i jo. Pêrquè després digueu que els nois no ens dediquem a la cuina!

Estranyament però l'habitació es va omplir de gent: La Mariona, la Laia, la Mariadel, la Nuria, el Riqui i vam acabar fent una sessió de massatges en cadena. (a l'espatlla, no m'alpenseu!)

- Dimecres tocava classe al matí, quin rotllo llevar-se eh? El més destacat és que vam dedicar la tarda a fer les preguntes de estadística de l'ACME entre tots els de la residècia. Ah, sempre és un plaer treballar en grup.

Per sopar evidentment també vam fer una cosa bona, fondue! aquest cop però d'oli. El punt bo de tot això és que vam sopar a la cuina de la Mariadel i de la Nuria (quin pal que ens fa netejar); però pobretes a sobre que ens vam intalar tots els nois a la cuina (Francisco, Riqui, Jesús, Rger i Jo) vam relegar a totes les noies a menjar a una de les habitacións, i més val que no us pregunteu com va quedar la cuina! Però perquè veieu que som bones persones us diré que li vam netejar la cuina (el divendres xD)

Finalment vam acabar el dia amb una altre sessió de massatges. Realment van molt bé per relaxar-se i anar-se'n a domir tranquil.

- Dijous, eh aquí el que acostuma a ser el dia més fiestero de tots, i aquest no va ser una excepció!
Al matí només tenien un parell de hores conjuntes entre tots i el nostre grup no teníem classe, això sí, el Roger i jo, llestos de nosaltres i prevenint la festa de la nit vam esmunyir-nos en el grup B (el grup del Jesús, la Mariadel i la Nuria) i vam anar a fer classe amb ells per estalviar-nos fer classe al dia següent.

El profe d'estadística es va enrotllar molt bé, el Roger li va ser franc: "Aquesta nit tením festa, i demà tenim classe al matí, però ens costarà molt llevar-nos, podem venir a fer classe avui?" i el bon home ens va dir que mentre hi cabéssim podiem! Això si, després del que el vas estressar durant la classe, Roger, no sé si de saber-ho, ens hauria deixat ;) La frase estrella de la classe va ser:
- Professor: Contrari de cap èxit?
- Alumne: Màxim fracàs! ...ups no.
Osti que vam riure.

A la tarda va passar una cosa increible! Feia anys, ANYS, que ningú havia aconseguit possar-me el cap com un bombo, i en una sola tarda la Vanessa i la Mariona ho van aconseguir mentre feiem un informe de estadística que haviem de enviar aquell mateix dia. Si es que parlar tots alhora, cadascú dient-hi la seva i divergencia de opinions en un treball que has de entregar abans que s'acabi el dia és per estressar-si una miqueta. Això sí, ara hauran de passar anys abans que algú torni a fer tal proesa.

A la nit, tal com estava previst festa! Primer vam començar amb el sopar organitzat per la residència, mai a la vida havia vist tantes pizzes familiars juntes.

Després de això vam dirigir-nos tots cap al Music Hall on ens vam trobar amb més gent de medicina i quan ens en vam cansar , vam anar al veritables objectiu de la nostra sortida: Catedral; havia sentit parlar molt d'aquesta discoteca però mai hi havia estat. Allà hi vam estar ballant i bebent fins a les 5, hora que el bus posat per la residència ens venia a buscar (bus tercemundista totalment, tots els seients plens i gent tirada pel terra xD)
Entre tot a les sis em posava al llit i en aquell moment vaig estar molt content de haver fet el que havia fet al matí.

- Divendres, amb la calma em vaig llevar sobre quarts de dotze. La resta del dia me la vaig passar amb el Roger i el Jesús, a la tarda ens vam arribar a comprar alguna cosa al Corte Inglés, i a l nit vam fer un sopar la gent de medicina que s'havia quedat a la resi i uns nois de aqrquitectur tècnica. Per postres vam fer fondue de xocolata completant així el trio de fondues en una setmana!

En fi ja veieu, completa, completa. I per a tots aquells que em diuen que només estem que de festa els de medicina us diré que encara que no ho sembli entre tot això traiem una mica de temps per anar estudiant i anar reunint-nos per treballar.

Un escrit una mica llarguet eh? No crec dons que gaire gent se'l llegeixi tot, així que si estàs llegint això enhorabona, no tothom pot aguantar-me tanta estona! ;)

Esgotats? Potser, però encara podem més!

Dia complicat i esgotador, classe de 8 del matí a 2 del migdia solament amb un parell de descansos de cinc minutets. La última hora ha estat sobretot criminal... calor, gana i son, tot barrejat fan venir-te molt poques ganes de treballar...

Calor perquè quan portes 5 hores dins els barracons la pròpia escalfor de la gent et fa suar com un desgraciat, gana perquè des de ahir a les 9 de la nit que només havia menjat un miserable iogurt i son... ai la son... la son ens venia de haver anat de festa fins a les 5 i haver-nos llevat a les 7, però ho hem aguantat! Si és que som uns cracks!

Podeu pensar que estem bojos per fer aquestes coses, potser si, però si portes tota la setmana estudiant és normal que necessitis esvargir-te una mica. Tal com diu la nostra filosofia: estudiar és important, però divertir-se també. La clau està en trobar l'equilibri, i el sabem trobar oi tant, perquè encara que no ho sembli treballem bastant!

Com podeu veure és la típica i dura vida de l'estudiant universitari...

Qui ha dit que els de medicina no ens sabem divertir?

14:00
Campus de Montilivi, fora l'aulari comú.

- Dinem per aquí?
- Sí, fa pal pujar a la resi.
- D'acord, anem a dret o a ciències?
- Dret, és més barat.
- Uff, però l'hora que és estarà a rebentar.
- I si veniu a dinar a casa meva?

Després de girar-nos tots cap a la Patri, qui havia fet la oferta, ha començat la tarda i sense dubtar-ho hem agafat el bus, érem sis: la Patri, la Vanessa, l'Anna, el Roger, l'Álvaro i jo.

Al cap de una estona de bus, i una criminal pujada per unes escales prop de la muralla hem arribat a casa la Patri. Una magnífica casa, tres plantes, un munt de habitacions i piscina.

Primera feina, després de la suada de pujar, la Patri ens ha deixat banyadors a tots i ens hem banyat a la piscina, feia un dia mitjanament calorós i l'aigua estava força freda, però ens hem banyat igualment. Hem passat una bona estona a la piscina, on no han faltat ni les bromes ni les empentes (totes les tovalloles han quedat sucades a la piscina).

Un cop acabat, ens hem vestit i hem anat a dinar a la terrassa: de primer plat una amanida amb fulles, tomàquet i tonyina i de segon una mena de torrada amb una hamburguesa a sobre coberta amb un ou ferrat. Tot era molt bo.

Quan hem acabat hem estat una estona fent sobretaula i xerrant de moltes coses, i com que el sol es notava hem entrat a dins on hem seguit xerrant i fent broma.

Finalment ha arribat el pare de la Patri, ell també és metge i sense que li haguéssim demanat ens ha començat a fer una xerrada sobre la carrera de medicina, i de la sort que fem un grau, tampoc ha perdut passada per criticar a les infermeres.

Això ens ha fet pensar que potser seria bo que treballéssim una estona, així que tots hem anat retirant cap a casa a treballar una estona, que ho fem o no ja és una altre cosa ;)

Ja veieu dons que sabem com divertir-nos els de medicina, un altre exemple, si voleu, va ser el de ahir a la nit, que vam anar al cine a veure "El nen del pijama de ratlles", força trista per cert, a més de un i de una els va caure una llagrimeta. Però no vam acabar aquí, en arribar a la resi ens vam posar "El orfanato" i després encara més, com que no teníem pas ganes de anar a dormir, el Roger i jo ens vam mirar "Pacto con lobos" (la cineteca de la resi no és massa actual). Vam acabar anant a dormir bastant tard, afortunadament avui teníem classe a les 11.

No parem eh? Aquesta nit ens relaxarem més, però demà ja esta previst que tornem a sortir, si es que els de medicina sabem com divertir-nos.

Prova superada!

Bueno, finalment arribem al cap de setmana... aquesta ha estat una setmana dura, com a mínim pels que fem medicina, ja que ens hem passat els dies estudiant com uns desgraciats, però això ja ha passat i hem superat els primers examens de medicina, i com sol dir el Jesús "Seguimos vivos!"

Sobre els examens, dons el de metodologia encara no en sé la nota, però tinc la sensació que em va anar força bé, i respecte al de biologia cel·lular i bioquímica, que era més fotut, m'ha anat molt bé.

Com ja veieu aquesta setmana no hem fet massa res més que estudiar, però tot i així també ens ho hem pogut passar bé; Coses que destacaria de la setmana:

- Dilluns vam fer un sopar en honor de l'Helena, una noia de Saragossa que ens deixa ja que ha aconseguit plaça a una altre universitat de medicina.

- Estudi... Estudi... Estudi... sort que no sempre s'estudia sol.

- Tarda surrealista, estudiant a ca la Vanessa: Carros de Mercadona corrent pel passadís de la planta de la resi, xerrades amb els veints a través de les parets, gent fent la copeta a les escales de incendis...

- Sopars, cada nit, amb el Roger i el Jesús, i si estàn acompanyats per les sortides de la Laia i la Gina, es tornen encara més surrealista que el pis de la Vanessa i prenen lloc expressions com:

"Yo voy a tener cinco hijos... de mi sangre!" by Jesús.

"Mare meva, he vist el Déu del sexe i me quedant més vermella que la teva samarreta Jesús!" by Laia

O inclus "interesants" debats de temàtica zoològica:

Jesús: -"Se coge una gallina i se le enrosca la cabeza..." 

Gina: -"No mo expliquis! Em faré vegetariana!" 

Laia: -"Bah, ben fet, no suporto les gallines!" 

Andreu: -"A les gallines tampoc? Aleshores les gallines velles què?" 

Roger: -"Pobres gallines, al meu poble ni han i no són tant dolentes" 

Surrealista eh?

Dons encara ni ha més, avui al matí, ens hem trobat a la 7 per estudiar amb el Roger i el Jesús, i ostia, els de la habitació del costat, com en feien de feina... crec que hauràn de comprar un llit nou...

Per que veieu el que fa la setmana d'examens...