Pràctiques, estudi i anècdotes per parar un tren

Osti tu... aquesta setmana ha estat un no parar fins al dia de avui, no sabeu que content que he estat de poder-me llevar a l'hora que m'ha vingut de gust!

Bé dons uns explicaré en què ha consistit bàsicament, per la gent del grup D, la setmana que acabem de passar:

A les 8 de mati començàvem classe i aproximadament acabavem sobre la 1, aleshores solament ens quedaven dues horetes per dinar i estudiar la pràctica que haviem de fer. Abans de cada pràctica ens feien un petit examen, i la suma dels 5 exàmens conta com un examen normal, així que ens ho haviem de currar.

A les tres començàvem pràctiques, de moment solament feiem coses de bioquímica i treballàvem amb sang, de tota manera tampoc va estar malament: cariotip humà, observació de cèl·lules de sang humana, PCR, espectrofotometria i electroforesi, tot ho vam fer. Desgràciadament solíem acabar entre les 7 i les 8...

Quan arribàvem a la resi no teníem ganes de fer res... cansats... morts... i amb un exàmen de estadística (bastant important) el divendres, malestudiavem com podiem fins a l'hora de sopar, i després ens permetiem una estoneta de descans abans de anar a dormir.

Però tot i així aquesta setmana també ens hem divertit molt!

Bé, entre dilluns i dimarts vaig tenir una mica de defalliment perquè em va sortir una mica de febre, però la resta perfecte.

Dilluns va tornar el Jesús!

Durant la setmana ens va agafar la tonteria amb el sexe tàntric (¬¬ a mi no em mireu, pregunteu-li a la Vanessa quina mena de programes mira... xD) i la tonteria ens va agafar fort... a la classe de epidemiologia, ens haurieu hagut de veure a la Vanessa, el Roger i jo enfontent-nos-en i fent el triangle sobre els nostres caps (segons la Vanessa és la posició, ah! i es veu que pots estar tenint 13 hores de plaer seguides sense ni tocar a la teva parella... quin aburriment!)

La professora de epidemiologia ens irava una mica raro però en fi...

Aqui teniu un exemple de com es podria fer el sexe tàntric per aquells interessats...

Les pràctiques van transcorre amb normalitat i premura perquè teníem ganes de plegar --¡ (afortunadament no vam trencar res i tot ens va sortir bé!) Les fotos que vaig fer jo moltes em van quedar borroses suposo degut a que el cansament no em deixava mantenir el pols ferm, i tampoc tinc cap foto de grup, quan aconsegueixi fotos que valguin la pena on hi sortim tots ja les penjaré ;)

Això si, els moments de descans ja eren una altre cosa, visca les màquines de menjar i begudes!

Les hores prèvies a les pràctiques eren de "estudi" a la biblioteca, feu-vos-en una idea amb aquesta foto:

En realitat sí que estudiàvem... aqui una foto que ho demostra:

El dia crític va ser dijous, allà si que ens vam posar a estudiar fort estadística... vam plegar a les 2 de la matinada... això sí entre el Jesús, la Vanessa i jo ens vam fer un fart de riure, més del que us podeu imaginar... jo estava mort rient sobre el llit de la Vanessa, a ella se li escapava l'aigua quant intentava beure, en forma de cascada xD, i el Jesús es recargolava de riure pel terra... tot per un polvoró... i la fenil-butafona xD

A més passen coses surrealisties... quan vam deixar la Vanessa, que es trobava malament, el Jesús i jo vam baixar a la seva habitació, nosé com el Roger no es va despertar amb els nostres riures... però el que em va fer més por és que en un moment de silenci... mentre estudiavem... es va sentir una veu greu i mecànica: "No se ha encontrado ninguna coincidencia" Osti quin bot que vam fer! Encara no hem deduit de on venia però creiem que eren unes ones marcianes arribades a la terra ves a saber amb quina finalitat i reproduides i amplificades pel mòbil del Jesús!

Divendres finalment va arribar l'examen, i es va anar molt bé a tots!

Dissabte teníem una sortida del tàndem lingüístic que ja us explicaré en una altre ocasió.

Com veieu a setmana ha estat molt llarga i cansada, però no hem perdut passada per divertir-nos. Només em queda donar l'enhorabona als nostres delegats de classe Roger i Àlvaro ;).

Setmana de solitud acompanyada

Uff... sé que duc molt de temps sense escriure res aquí però és que tampoc ha passat gaire res digne de menció... la setmana passada vam estar tots estudiant com desgraciats per a l'examen que teniem el divendres.

L'examen va anar molt bé en general, així que felicitats a tots i totes els que vam treue tant bones notes :)

Sobre aquesta setmana tampoc massa res a comentar, hi ha molta gent que ha aprofitat per tornar a casa seva aquest dies que tenim poquíssimes classes així que els d'aquí estem una mica sols solament quedàvem el Roger, la Laia i jo. Per sort dimarts ens va tornar la Vanessa! I avui dijous ha tornat el Francisco! Però encara ens queda gent: La Nuria i la Mariadel tornen aquest cap de setmana... i el Jesús no torna fins dilluns :'( (Jesús com et trobem a faltar...)

Però no tot és negatiu en aquesta setmana:

Ahir vam anar al cine, i tot i que el munt de gent que havia dit que vindria es va fer enrrere a l'últim moment ens ho vam passar molt bé; el Roger, l'Anna i la Maria van anar a veure "Red de Mentiras", en canvi el Miki, la Vanessa i jo mateix vam anar a veure "Saw V" som valents eh?

No us feu il·lusions, aquesta pel·lícula segueix la mateixa dinàmica que han agafat les de Saw després de la primera i la segona...

Però igualment va estar molt bé sortir després de tants dies sense fer res.

Avui a la tarda també hem pogut passar una bona estona gràcies a la Wii i al Wii sports ja que hem pogut riure bastant veient-nos a uns i altres fer el burru davant la tele. Ni la Laia, ni la Vanessa, ni l'Erick, ni el Roger, ni el Ramon que havia vingut de visitia, ni jo mateix ens hem salvat de fer el burru... inclús crec que hi ha algun video i alguna foto dels moments més... en fi ja li dirè a la Vanessa que me les passi que últimament tinc tant mala pata que no duc la càmera en els millors moments...

Bé dons, gaire res més a explicar, aviam si aviat tinc alguna cosa més interessant per anar comentant, la setmana que bé suposo que tampoc podré escriure gaire, per no dir gens, ja que fem classe de 8 a 8 pràcticament ja que tenim pràctiques a la tarda... però les recopilacions del que passarà al laboratori seran un bon material per fer un escrit (riure malèfic).

En fi, fins al pròxim escrit dons, i dessitjeu-nos sort per l'examen d'estadística II que tenim el divendres de la setmana que bé ;)

El valor de estudiar amb una altre llengua

L'altre dia mentre ajudava al Jesús a fer els exercissis que els hi havien posat a la classe de català em vaig adonar de la magnitud d'una reflexió que ja feia temps que em rondava pel cap: La gent que ve de fora de Catalunya a estudiar aquí a Girona ha de tenir molt de valor, i crec que tots ens hem de treure el barret davant el seu atreviment.

El Jesús i la Mariadel "batallant" amb els exercissis de català.

Per nosaltres, els catalans, això ens pot no semblar una cosa tan díficil ja que des de petits se'ns ha ensenyat tant el català com el castellà; però si et pares a pensar... ells no tenen aquesta facilitat al venir a Catalunya.

Sent sincers, el català no és una llengua fàcil de apendre (sino demanau-li a un castellà que us conjugui el prsent del verb anar, més d'un cop m'han respost Jo ano, tu anas... jeje), i tot hi així tots ells han tingut el valor de venir a viure aquí, i molts estan intentant apendre'l.

Catalunya és la meva terra i el català la meva llengua, per això em fa molt feliç veure com la gent de fora s'esforça per apendre el nostre idioma, i quan s'els escapa alguna paraula en català, al parlar, no puc evitar somriure complagut.

Com els hi acostumo a dir: "Abans de acabar el curs parlareu tots català" i seguint al ritme que van, no vaig gaire desencaminat.

Festa major a Girona: Barraques

Cap de setmana de barraques! (Bé durant la setmana també vam sortir, però duia un senyor refredat a sobre(dimecres vaig haver de quedar-me al llit tot el dia) i ho recordo tot molt borrós, a més no vaig llençar quasi cap foto... així que del dimarts no en puc dir massa cosa.

El cap de setmana ja és una altre cosa! Divendres em vaig llevar com una rosa i després del pesat dia de classe i la interminable classe de estadística, que ni les bromes del professor trastocat va salvar, ens vam sentir lliures.

S'ens presentava un cap de setmana genial, un partit que estava clar qui guanyaria de pallisa: Festa: 100% Treball: 0% i evidentment va ser així.

En teoria divendres a la tarda haviem de anar a comprar però ens va fer pal (encara ara no hi hem anat, aviam si demà... que les neveres ja fan eco...) així que vam passar una tarda molt ociosa.

Cap al vespre, el Roger, el Jesús i jo, ens vam despleçar cap al centre a l'estació de autobusos, el nostre objectiu? Recollir dos convidats molt especials en Guillem (el germà del Roger) i el Buni (Eudal). Vinguts expressament a disfrutar de les festes.

El Buni (esquerra) i el Guillem (dreta):
I així ho vam fer, oi tant! A la nit, després de l'apat més presentable que vam fer aquest de setmana --¡ Ens vam dirigir a les barraques; per tot aquell que no hi hagi estat al que s'anomenen barraques és una explanada molt gran on hi han com unes barraques (logicament) a la perifèria quedant el centre lliure, a una punta hi ha un escenari on hi fan concerts i més enrere dins del bosc hi ha la fira (té molt de mèrit haver muntat les atraccions dins del bosc!)

El primer que vam fer va ser trobar-nos amb l'altre gent de medicina, i vam esta una estona xerrant tots junts, després ens vam dirigir una estona a la fira:

Primera parada els toros! En aquesta no hi vaig pujar jo, a mi els toros no em diuen massa res, necessito emocions més fortes, però els altres sí que hi van pujar i ja els veus tots feliços sobre el toro empenyent-se els uns els altres per veure qui aguantava més.

Acte seguit vam dirigir-nos a coses més fortes. El boomerang crec que es deia, era un cercle de seients que començava a girar i s'elevava cap als costats de tal manera que quan eres a d'alt quedaves quasi de cap per avall, va ser genial, em va encantar, no cal dir que no em vaig agafar a les barres de suport en tot el viatge, sinó on és l'emoció?

Després de això va tocar la casa del terror, segons el meu criteri bastant dolenta, 3'50 euros malgastats si no hagués estat per les reaccions exagerades de les noies que xisclaven i corrient, vam sortir morts de riure.

Finalment abans de tornar a les barraques vam fer una parada al "Saltamontes" era una mica peculiar el de aquí ja que els seients giraven sobre si mateix. Em va costar però al final vaig convèncer al Buni perquè hi pujés amb mi. Oi que al final no va estar tant malament Buni?

Deixant enrere la fira dons vam acabar la nit ballant a les barraques.

L'endemà al matí mentre la resta dormien com marmotes, pràctica bastant generalitzada entre els universitaris el dia després de festa; el Jesús i jo ens vam arribar a la fira de paradetes aviam què. El fotut va ser a la tornada que ens vam equivocar de sentit amb el bus i vam anar a parar a l'altre punta de Girona --¡ Prop de casa la Patri, tot això després de haver-li dit el Roger que en 15 minuts arribavem i navem per dinar...

A la tarda hi vam anar bastanta més gent a les paredetes: el Roger, el Jesús, el Guillem, el Buni, la Vanessa i jo. Quan vam acabar les compres els altres nois semblaven una banda criminals tots amb un barret blanc i una palestina (eh amb carinyo que ja sabeu que us estimo molt!)

Finalitzades les compres ens vam dirigir altre cop a l'estació de tren, el nostre objectiu? Recollir un altre amic del Roger, el Pei (Miquel), i llavors vam tornar a la Residència, lloc on al cap de poc va arribar l'últim convidat, l'Emili que va venir amb el seu cotxe.

L'Emili (esquerra) i el Pei (dreta):
Vam intentar sopar, però ens va quedar un puré un "pèl" líquid al qual vam batejat amb el Pei com la masa amorfa líquida (ecs ><)

I altre cop tornemi de festa, aquella nit hi havia de haver un concert dels Pets però va ser cancel·lat perquè un dels membres estava malalt :(

El pla va ser el mateix de l'altre dia, trobar-nos amb els de medicina, anar a la fira, aquest cop vam pujar a més a més del boomerang a la V, solament els més atrevits: Roger, Guillem, Jesús i Jo; i mentre el Guillem feia veure que s'ofegava amb el seguro mentre jo hi tenia la mà encallada, aquella cosa va començar a pujar i pujar, i un cop a dalt, ens vam preguntar... osti què hi fotem aquí d'alt! El dubte no va durar gaire, ja que vam baixar a tota pastilla.

L'última atracció va ser una mena de muntanya russa que si premies un boto et mullava, ara vist en retrospectiu crec que hauria de haver apretat el botó... o creieu que el Roger, el Jesús i l'Emili s'haurien enfadat molt? Nah, no crec.

Tornant de la fira em va donar per treure la càmera i començar a fer fotos, més de 133 en una nit, va quedar tothom retratat i curiosament jo surto a moltes d'elles.

Finalment altre cop a ballar a barraques i fi de festa, ja que diumenge no vam voler sortir perquè havien suspès els focs.

En conclusió ha estat un cap de setmana genial, m'ho he passat molt bé i tinc la sensació que no sóc l'únic! Només em queda dir: Guillem, Buni, Pei, Emili, espero que no sigui l'últim cop que us veig per aquí, torneu a pujar! Sinó... baixaré jo!

I perquè veieu que també surto a les fotos aqui en teniu alguna mostra:

En aquesta vam quedar força bé eh Jesús?

I per acabar una amb els germans Sanmiquel