Primer trimestre: Superat!

Aleluia! Finalment vam fer l'exàmen final del mòdul 4! Era llarguíssim, però tampoc era excessivament difícil, entràven moltes coses, però el fet que totes estiguéssin relacionades d'alguna manera per a formar un tot ho feia més fàcil, és sorprenent com es poden relacionar la metodologia, l'estadística i l'epidemiologia amb la medicina.

Bé, però aquest no és el tema, suposo que ja sabeu que toca després d'un examen final? Exacte, celebrar-ho! I amb aquesta finalitat vam sortir a sopar uns quants de medicina i després ens vam trobar amb la resta de gent de medicina en un bar on vam estar una estona xerrant, des de feia molt de temps, sense cap mena de preocupació que enterbolís la nostra conversa.

De tota manera no vam pas tornar gaire tard, ja que el Roger, el Jesús, el Pau i jo teniem certs plans a dur a terme... digueu-nos frikis si voleu, però teníem moltes ganes de jugar una partida de Warhammer i com que el Jesús marxava l'endemà no podiem pas fer-ho de cap altre manera.

Vam començar a jugar sobre quarts de quatre de la matinada i hi hem estat jugant fins exactament les nou i vuit minuts d'aquest matí. Una nit llarga és cert, però no em penedeixo de res, m'ho he passat la mar de bé, hi ha hagut moments molt interessants i tensos, i per sobre de tot, hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé, feia bastants dies que no em sentia tant content.

Ah! I sabeu que és el que hem fet després de fer la partida? Dormir? No! Ens hem posat a netejar la cuina que estava... bé, millor no us ho explico que podria ferir la sensibilitat de algú xD.

Ara mateix estic baldat, i molt feliç per estar finalment de vacanses i per haver-m'ho passat tant bé, i per conèixer una gent tant marevellosa. Però alhora estic una mica trist... Ja tothom ha marxat cap a casa seva, i a molts ja no els veuré fins després del dia 6... els trobaré molt a faltar... Quan estàs acostumat a conviure amb algú durant quasi tot el dia, quant aquesta gent no hi és, sents com una buidor interior que costa una mica de apaibagar...

El cert és que en tres mesos hem viscut de tot i més! I crec que ara és un bon moment per a que tots rememorem una mica tot el que hem viscut en aquest primer trimestre de medicina...

Quan miro enrere em veig a mi mateix començant al primer dia, sense conèixer a ningú i una mica cohibit i nerviós per la etapa que estava apunt de començar; encara puc recordar com vaig anar teixint les relacions amb tota aquesta gent tant fantàstica tant de medicina com d'altres carreres com els nois d'arquitectura... i les vivències són tantes que si les volgués citar totes no acabaria ni en els sis anys que encara em queden de medicina.

Però el que puc dir és que tota aquesta gent ara mateix és una peça clau de la meva persona, i crec que em puc arriscar a dir que aquesta està siguent la millor època de la meva vida! I estic segur que això seguirà així o millor!

1er Trimestre de Medicina FI

PD: Aquest és l'últim post que escriuré fins que torni de les vacanses de Nadal, ja que no estaré "Perdut per Girona" , de tota manera potser encara hi pot haver alguna sorpresa si per aquelles coses hi pujés algún dia. Bon Nadal i feliç any nou per a tothom!

Primers contactes amb el món sanitari!

Una altre setmana que passa, i seguim treballant i estudiant.

Aquesta setmana ha estat atípica ja que a part de l'estudi sempre present hem fet un parell de coses extres relacionades amb la medicina:

En termes generals primer us haig de explicar un parell de coses:

Primerament, tot i que suposo que molts de vosaltres ja ho sabeu, es volia promulgar una llei on es volia que es treballessin 60 hores setmanals en la majoria de professions i 65 hores en el cas dels metges, això fa un total de 13 hores per dia! (sense contar les guàrdies de cap de setmana).

També de bracet amb aquesta ni anava una altre que volia que els metges que estaven a urgències mentre no tinguéssin pacients no cobressin, es a dir que estiguéssin allà perdent el temps sense cobrar i sense poder estar amb la seva família, amics...

La questió és dons que com a estudiants de medicina no hi estàvem d'acord nosaltres, així que ens vam volar unir a la concentració que feien els metges de tot europa en contra daquestes lleis.

La concentració va ser el dilluns a les 10 de matí; la questió és que sembla ser que algú ens va avisar malament... no miro a ningú membres del consell d'estudiants de medicina....

Bé la questió és dons que nosaltres ens vam concentrar a les 12 davant de l'Hospital Josep Trueta. Amb les nostres bates blanques és clar!

Al principi tothom ens mirava de manera estranyats i hi va haver molts dels estudiants de medicina que es van "rajar" així que en un principi semblàvem una banda d'arreplegats amb bata blanca que ens manifestavem en contra de l'hospital ...

Tot i així al cap de poc de haver començat la nostra concentració van sortir el director del Trueta i la cap dels laboratoris de microbiologia a donar-nos suport, a més a més van avisar el diari de Girona i el diari el Punt.

Al final dons podriem dir que la nostra concentració si que va servir d'alguna cosa :)

Dimarts per mi va ser un dia de descans ja que no tenia cap classe, hi havia gent que sí, ja que tenien pràctiques al CAP, com el Roger; quan va tornar ens va explicar com n'havia estat de interessant i de divertit, deixant-nos a mi i al Jesús amb encara més ganes de anar-hi, però hauríem de esperar a Dijous nosaltres.

Dimecres va transcòrrer amb tranquilitat, tutories de mòdul 1 al matí, i una mica d'estudi de mòdul 4 a la tarda. Al vespre vam aprofitar i vam sortir al cine.

Dijous finalment va arribar el dia que em tocava anar a un CAP a tenir el primer contacte amb el món sanitari :D

A les 12 del migdia ens va passar a  buscar, a la Mariona i a mí, el Jordi, anava molt ben arreglat, tenía un aspecte dgne d'un metge. La seguent parada va ser a l'estació de RENFE on vam recollir a l'Anna, i finalment ens vam dirigir cap a Salt, lloc on hi havia el CAP que teníem assignat.

Segons paraules textuals del Jordi "Salt és el poble amb més inmigració de Catalunya" i no s'equivocava gens ni mica, pel carrer solament es veien inmigrants i gent gran.

La Mariona com que s'aburria es va dedicar a contar negres durant tot el dia, crec que al final em va dir que n'havia contat 83.

Bé, un cop arribats al CAP de Salt ens el van ensenyar i ens van dur a una xerrada molt interessant sobre cremades i la millor manera de curar-les.

Després d'això ens van assignar els metges que ens tutoritzarien. A mi em va tocar el Doctor Marquès que té una consulta de poble a Vilablareix.

El Doctor Marquès és un home gran molt afable que es va avenir a contestar-me totes les preguntes que vaig tenir, a més de preguntar-me moltes coses sobre el nostre pla d'estudis; A més per estrany que sembli coneix Caldes de Montbui!

Quan vam sortir del CAP vam pujar al seu cotxe i ens vam dirigir cap a Vilablareix, i allà vam estar passant consulta de 3 de la tarda a 9 de la nit, un tute fort eh?

Tot i que vaig acabar esgotat i em feia mal tot m'ho vaig passar molt bé. Em va agradar moltíssim el tracte que té el Doctor Marquès amb els pacients: rebia ell mateix, pel nom, i els asseia davant seu sense taula ni bata blanca, els parlava amb molt de respecte, els hi explicava tot, els tranquilitzava i els animava quan calia...

Jo vaig considerar que era un molt bon metge.

Durant aquestes hores de consulta també vaig poder veure coses molt interessants, com alguna malaltia rara, que no m'és permés escriure aquí per respecte als pacients i a la seva intimitat. (El secret professional)

Però puc dir que va ser una molt bona experiencia per mi, i que el Doctor Marquès és una bellisima persona, ja que un cop vam acabar també es va prestar a dur-me fins a la residència.

Ahir divendres va ser un dia trist perquè els nostres aqruitectes van marxar cap a casa seva :( (totes les altres carreres ja van acabar aquest divendres, solament som els pringats de medicina els que seguim aquí fins al 23).

Els trobem ja molt a faltar :( i estic segur que el dia 23 serà també molt trist, de tota manera espero que durant el Nadal els que visquem per aquí a Catalunya ens veurem algun dia ;).

Bé, i ara aquest cap de setmana només ens queda que estudira i estudiar ja que dilluns tenim l'examen final de mòdul 4, així que us deixo i marxo a estudiar una miqueta.

Felicitats per totes les carreres que ja heu acabat, espero que hagueu superat el primer trimestre sense masses dificultats ;)

El compte enrere ha començat...

Després de quasi dues setmanes sense escriure res, ara he trobat una estoneta per escriure; aquestes últimes setmanes estan sent bastant atrefagades, normal ja que ens acostem al final del primer trimestre de medicina i toca tancar un mòdul i deixar a punt l'altre per tancar-lo només tornar.

Examens i treballs ens han tingut aquestes dues setmanes bastant enfeinats i els hem anat superant tots tal com toca. Ara però encara ens queden més treballs que hem de anar entregant al llarg de la setmana que bé, ah i també tenim pràctiques al CAP on ens deixaran estar amb un metge mentre passa consulta, esperem poder veure alguna cosa extraordinaria :P.

També d'aqui una setmana i un parell de dies tenim el temut examen final del mòdul 4; metodologia, estadistica I i II, epidemiologia, medicina basada en l'evidència... tot això es reunira en un sol examen de tres horribles hores, però tranquilitat! Tot ho farem i encara ens sobrarà temps! (per anar de festa? xD)

Bé, coses a comentar de la setmana passada:

Dilluns festa! Els que em coneixeu sabeu que sóc una mica friki (si què passa? no em mireu així ¬¬), també sabeu que m'agrada el Warhammer però que quasi mai tinc la oportunitat de jugar-hi :(, bé dons aquí d'alt he trobat la solucoó: es veu que als meus amics també els hi agrada :D.

La questió és dons que el dilluns vam fer una mega partida 2vs2 que va durar des de les 11 del matí fins a les 7 de la tarda (ens vam oblidar de dinar --¡), però va ser molt divertit, llàstima que no la vam acabar.

Dimarts sant tornemi, i a treballar tot el grup de 10 persones que ens havien assignat un treball que haviem de pesentar oralment el dimecres. Vam treballar bastant i bastantes hores, però al final la presentació crec jo que va anar molt bé no? Tot i els "piques" que va fomentar l'altre grup de la classe haig de reconeixer que també ho van fer molt bé, felicitats ;)

El dijous, cap als jutjats falta gent! El Jesús havia de anar a prestar declaració i li hi vaig acompanyar, haig de dir que tal i com es té la idea preconsebuda els tràmits legals són moooolt lents així que hi vam estar bastanta estona. També el va visitar una metgessa forense, bastant sosa i aburrida la pobre, i del seu despatx ni parlar-ne... Al final no en vam treure tampoc l'aigua clara de res. A la tarda estudiar com desesperats per l'examen de divendres.

Divendres dons vam tenir l'examen de medicina basada en l'evidència. El més important però va ser la culminació de la setmana amb el sopar de Nadal de medicina.

A dos de deu ens vam reunir tots a correus i vam anar cap al restaurant: una mena de buffet lliure (nyam nyam) que combinava menjar asiatic amb normal. Quna vam sortir vam anar fins al bosc de la devesa i vam ensenyar a cagar el tió a la gent de fora de Catalunya i vam estar-hi una estona xerrant, bebent i menjant llaminadures.

Després ens vam dirigir al Music Hall (crec però que ara es canviarà de nom), i mentre hi anavem vam mantenir un debat entre el Judit, el Daniel, el Jesús i jo sobre com n'esta de malament la sanitat pública al pobles, ja que la idea preconsebuda que té la gent de fora és solament de la sanitat de les ciutats (imagineu si anavem bé jeje). Al final vam conclure que la sanitat dels pobles d'Extremadura és bastant millor que les dels pobles de Catalunya, que la política ara mateix està mal organitzada i no serveix de res i que fotia un fret que pelava aixi que vam entrar al Music a ballar una estona.

Aproximadament a les cinc de la matinada em posava al llit.

Ara anire a veure si s'ha despretat ja tothom i aviam si aquesta tarda treballem una mica en un treball, ja que més tard... toca nit de por jua jua jua: Veure REC i anar fins a una casa derruida que diu la Vanessa que es va trobar un dia... obviament tot de nit!

En fi dons, el compte enrere ja ha començat i queda molt poc per acabar el primer trimestre, així que ningú abaixi la guradia i acabem tots, tant els de medicina com els de altres carreres que llegiu el blog, aquest primer trimestre amb el cap i les notes ben altes si pot ser ;).