dilluns, 22 de juny del 2009

Primera dissecció

Avui finalment hem començat les disseccions! Ha estat genial!

El primer que hem fet en arribar ha estat... anar a pendre un café, tema important, i després ens hem posat en el que ens ocupava: la dissecció. Erem 8 persones i l'Anna ens ha dit que treballariem en les peces per parelles; Seguidament hem anat cap a la ja coneguda sala de dissecció i allà l'Anna ens ha ensenyat la gran majoria de les eines que farem servir :P

Des de pinces, amb dents o sense, al famós bisturí passant pels separadors, els mosquits, les estisores, punxants o amb punta arrodonida... Total un munt d'eines i cadascuna s'usa segons el què estigui disseccionant, tot i que com diu l'Anna també hi ha manies i cadascú ens acostumarem a usar les eines que ens vagin més bé.

Aleshores em fet els grups, jo he fet parella amb en Pau i amb ell treballaré fins que acabem, però ja em va bé, hem estat treballant sense cap mena de problema i ens hem anat alternant qui aguantava i qui tallava sense discutir. Fem bon equip :)

Dons si, com sentiu, hem estat treballant ja en peces reals, ens han donat a cada parella una peça a mitges, de les que haviem fet servir durant el mòdul 3, ens han explicat quatre coses bàsiques i au! Espavileu-vos i a treballar!

Al principi et fa una mica de por perquè no vols destrossar res, però un cop li agafes el tacte a les eines i a la peça en què estas treballant se t'en van totes les tonteries i talles per aqui, rasques per allà i vas fent, en algun moment complicat sí que demanes que t'expliquin com fer-ho, però et pots espavilar amb tranquilitat i comentant la jugada amb el company.

Durant el dia de avui hem estat espellant (despellejando en castellà xD) un braç, pràcticament des del colze fins als artells (nudillos), i, sonarà sàdic, però anar retirant la pell poc a poc amb el bisturí relaxa molt jeje.

Dons ja ho veieu, ha estat un gran dia! I tots coincidim que ens ho hem passat molt bé i que encara ens ho passarem millor d'aquí en endavant! Oi Viri? ^^

dilluns, 8 de juny del 2009

I finalment... Fi

Dies enrradere vaig dir que deixava de escriure al blog, en part per feina, en part per aburriment, ho reconec, però he cregut convenient deixar un escrit al blog per aquest dia. Ja que vam començar la carrera de medicina junts, dons ara també acabam-la junts:

El primer any de medicina arriba a la seva fi, avui hem tingut finalment l'últim exàmen que ens quedava, i tot i que queda veure com aniran les notes, ja hem acabat el curs. S'ha fet bastant curt haig de dir, hem pencat com desgraciats i però també ens ho hem sabut passar bé, és el que toca no?

Què puc dir-ne d'aquest primer any? Moltíssimes coses, tantes que no podria recordar-les i escriure-les totes ni que m'hi passés el mateix temps que m'he passat trabellant durant el curs.

He conegut moltes persones, he viscut moltes experiències i he canviat en alguns aspectes, independentment de totes aquestes vivències, crec però que el més important que m'ha donat aquest primer any de medicina ha estat la felicitat.

Diuen que és dificil ser feliç, a vegades els diria que tenen raò, a vegades però amb poc ni ha prou. Jo puc tenir alts i baixos, com tothom, però crec que puc dir amb el cap ben alt que sóc feliç; feliç de tenir persones a qui estimar-me, feliç de tenir gent que m'estima, feliç de poder viure dia a dia amb aquestes persones i poder compartir els bons moments, els mals moments i els moments d'estudi (si, en medicina aquets són apart xD).

Tot això és el que el primer any de medicina m'ha donat. Puc haver après molt, puc haver adquirit molta experiència, puc haver disfrutat moltíssim amb les pràctiques de dissecció... però si només hagués estat això aquest no hauria estat un bon any, hauria estat un any pèssim...

Per això, moltes gràcies a tots els qui dia a dia heu compartit la meva vida (i m'heu suportat, tot sigui dit xD)

Esperem que l'any que bé sigui igual o millor que aquest que acabem de fer! I ara vacanses! (i pràctiques de dissecció si pot ser :P)

Andreu

PD: Si m'animo a l'estiu potser escriuré alguna de les vivències que no he escrit des de que vaig abandonar el blog jeje.