Primer trimestre: Superat!

Aleluia! Finalment vam fer l'exàmen final del mòdul 4! Era llarguíssim, però tampoc era excessivament difícil, entràven moltes coses, però el fet que totes estiguéssin relacionades d'alguna manera per a formar un tot ho feia més fàcil, és sorprenent com es poden relacionar la metodologia, l'estadística i l'epidemiologia amb la medicina.

Bé, però aquest no és el tema, suposo que ja sabeu que toca després d'un examen final? Exacte, celebrar-ho! I amb aquesta finalitat vam sortir a sopar uns quants de medicina i després ens vam trobar amb la resta de gent de medicina en un bar on vam estar una estona xerrant, des de feia molt de temps, sense cap mena de preocupació que enterbolís la nostra conversa.

De tota manera no vam pas tornar gaire tard, ja que el Roger, el Jesús, el Pau i jo teniem certs plans a dur a terme... digueu-nos frikis si voleu, però teníem moltes ganes de jugar una partida de Warhammer i com que el Jesús marxava l'endemà no podiem pas fer-ho de cap altre manera.

Vam començar a jugar sobre quarts de quatre de la matinada i hi hem estat jugant fins exactament les nou i vuit minuts d'aquest matí. Una nit llarga és cert, però no em penedeixo de res, m'ho he passat la mar de bé, hi ha hagut moments molt interessants i tensos, i per sobre de tot, hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé, feia bastants dies que no em sentia tant content.

Ah! I sabeu que és el que hem fet després de fer la partida? Dormir? No! Ens hem posat a netejar la cuina que estava... bé, millor no us ho explico que podria ferir la sensibilitat de algú xD.

Ara mateix estic baldat, i molt feliç per estar finalment de vacanses i per haver-m'ho passat tant bé, i per conèixer una gent tant marevellosa. Però alhora estic una mica trist... Ja tothom ha marxat cap a casa seva, i a molts ja no els veuré fins després del dia 6... els trobaré molt a faltar... Quan estàs acostumat a conviure amb algú durant quasi tot el dia, quant aquesta gent no hi és, sents com una buidor interior que costa una mica de apaibagar...

El cert és que en tres mesos hem viscut de tot i més! I crec que ara és un bon moment per a que tots rememorem una mica tot el que hem viscut en aquest primer trimestre de medicina...

Quan miro enrere em veig a mi mateix començant al primer dia, sense conèixer a ningú i una mica cohibit i nerviós per la etapa que estava apunt de començar; encara puc recordar com vaig anar teixint les relacions amb tota aquesta gent tant fantàstica tant de medicina com d'altres carreres com els nois d'arquitectura... i les vivències són tantes que si les volgués citar totes no acabaria ni en els sis anys que encara em queden de medicina.

Però el que puc dir és que tota aquesta gent ara mateix és una peça clau de la meva persona, i crec que em puc arriscar a dir que aquesta està siguent la millor època de la meva vida! I estic segur que això seguirà així o millor!

1er Trimestre de Medicina FI

PD: Aquest és l'últim post que escriuré fins que torni de les vacanses de Nadal, ja que no estaré "Perdut per Girona" , de tota manera potser encara hi pot haver alguna sorpresa si per aquelles coses hi pujés algún dia. Bon Nadal i feliç any nou per a tothom!

Primers contactes amb el món sanitari!

Una altre setmana que passa, i seguim treballant i estudiant.

Aquesta setmana ha estat atípica ja que a part de l'estudi sempre present hem fet un parell de coses extres relacionades amb la medicina:

En termes generals primer us haig de explicar un parell de coses:

Primerament, tot i que suposo que molts de vosaltres ja ho sabeu, es volia promulgar una llei on es volia que es treballessin 60 hores setmanals en la majoria de professions i 65 hores en el cas dels metges, això fa un total de 13 hores per dia! (sense contar les guàrdies de cap de setmana).

També de bracet amb aquesta ni anava una altre que volia que els metges que estaven a urgències mentre no tinguéssin pacients no cobressin, es a dir que estiguéssin allà perdent el temps sense cobrar i sense poder estar amb la seva família, amics...

La questió és dons que com a estudiants de medicina no hi estàvem d'acord nosaltres, així que ens vam volar unir a la concentració que feien els metges de tot europa en contra daquestes lleis.

La concentració va ser el dilluns a les 10 de matí; la questió és que sembla ser que algú ens va avisar malament... no miro a ningú membres del consell d'estudiants de medicina....

Bé la questió és dons que nosaltres ens vam concentrar a les 12 davant de l'Hospital Josep Trueta. Amb les nostres bates blanques és clar!

Al principi tothom ens mirava de manera estranyats i hi va haver molts dels estudiants de medicina que es van "rajar" així que en un principi semblàvem una banda d'arreplegats amb bata blanca que ens manifestavem en contra de l'hospital ...

Tot i així al cap de poc de haver començat la nostra concentració van sortir el director del Trueta i la cap dels laboratoris de microbiologia a donar-nos suport, a més a més van avisar el diari de Girona i el diari el Punt.

Al final dons podriem dir que la nostra concentració si que va servir d'alguna cosa :)

Dimarts per mi va ser un dia de descans ja que no tenia cap classe, hi havia gent que sí, ja que tenien pràctiques al CAP, com el Roger; quan va tornar ens va explicar com n'havia estat de interessant i de divertit, deixant-nos a mi i al Jesús amb encara més ganes de anar-hi, però hauríem de esperar a Dijous nosaltres.

Dimecres va transcòrrer amb tranquilitat, tutories de mòdul 1 al matí, i una mica d'estudi de mòdul 4 a la tarda. Al vespre vam aprofitar i vam sortir al cine.

Dijous finalment va arribar el dia que em tocava anar a un CAP a tenir el primer contacte amb el món sanitari :D

A les 12 del migdia ens va passar a  buscar, a la Mariona i a mí, el Jordi, anava molt ben arreglat, tenía un aspecte dgne d'un metge. La seguent parada va ser a l'estació de RENFE on vam recollir a l'Anna, i finalment ens vam dirigir cap a Salt, lloc on hi havia el CAP que teníem assignat.

Segons paraules textuals del Jordi "Salt és el poble amb més inmigració de Catalunya" i no s'equivocava gens ni mica, pel carrer solament es veien inmigrants i gent gran.

La Mariona com que s'aburria es va dedicar a contar negres durant tot el dia, crec que al final em va dir que n'havia contat 83.

Bé, un cop arribats al CAP de Salt ens el van ensenyar i ens van dur a una xerrada molt interessant sobre cremades i la millor manera de curar-les.

Després d'això ens van assignar els metges que ens tutoritzarien. A mi em va tocar el Doctor Marquès que té una consulta de poble a Vilablareix.

El Doctor Marquès és un home gran molt afable que es va avenir a contestar-me totes les preguntes que vaig tenir, a més de preguntar-me moltes coses sobre el nostre pla d'estudis; A més per estrany que sembli coneix Caldes de Montbui!

Quan vam sortir del CAP vam pujar al seu cotxe i ens vam dirigir cap a Vilablareix, i allà vam estar passant consulta de 3 de la tarda a 9 de la nit, un tute fort eh?

Tot i que vaig acabar esgotat i em feia mal tot m'ho vaig passar molt bé. Em va agradar moltíssim el tracte que té el Doctor Marquès amb els pacients: rebia ell mateix, pel nom, i els asseia davant seu sense taula ni bata blanca, els parlava amb molt de respecte, els hi explicava tot, els tranquilitzava i els animava quan calia...

Jo vaig considerar que era un molt bon metge.

Durant aquestes hores de consulta també vaig poder veure coses molt interessants, com alguna malaltia rara, que no m'és permés escriure aquí per respecte als pacients i a la seva intimitat. (El secret professional)

Però puc dir que va ser una molt bona experiencia per mi, i que el Doctor Marquès és una bellisima persona, ja que un cop vam acabar també es va prestar a dur-me fins a la residència.

Ahir divendres va ser un dia trist perquè els nostres aqruitectes van marxar cap a casa seva :( (totes les altres carreres ja van acabar aquest divendres, solament som els pringats de medicina els que seguim aquí fins al 23).

Els trobem ja molt a faltar :( i estic segur que el dia 23 serà també molt trist, de tota manera espero que durant el Nadal els que visquem per aquí a Catalunya ens veurem algun dia ;).

Bé, i ara aquest cap de setmana només ens queda que estudira i estudiar ja que dilluns tenim l'examen final de mòdul 4, així que us deixo i marxo a estudiar una miqueta.

Felicitats per totes les carreres que ja heu acabat, espero que hagueu superat el primer trimestre sense masses dificultats ;)

El compte enrere ha començat...

Després de quasi dues setmanes sense escriure res, ara he trobat una estoneta per escriure; aquestes últimes setmanes estan sent bastant atrefagades, normal ja que ens acostem al final del primer trimestre de medicina i toca tancar un mòdul i deixar a punt l'altre per tancar-lo només tornar.

Examens i treballs ens han tingut aquestes dues setmanes bastant enfeinats i els hem anat superant tots tal com toca. Ara però encara ens queden més treballs que hem de anar entregant al llarg de la setmana que bé, ah i també tenim pràctiques al CAP on ens deixaran estar amb un metge mentre passa consulta, esperem poder veure alguna cosa extraordinaria :P.

També d'aqui una setmana i un parell de dies tenim el temut examen final del mòdul 4; metodologia, estadistica I i II, epidemiologia, medicina basada en l'evidència... tot això es reunira en un sol examen de tres horribles hores, però tranquilitat! Tot ho farem i encara ens sobrarà temps! (per anar de festa? xD)

Bé, coses a comentar de la setmana passada:

Dilluns festa! Els que em coneixeu sabeu que sóc una mica friki (si què passa? no em mireu així ¬¬), també sabeu que m'agrada el Warhammer però que quasi mai tinc la oportunitat de jugar-hi :(, bé dons aquí d'alt he trobat la solucoó: es veu que als meus amics també els hi agrada :D.

La questió és dons que el dilluns vam fer una mega partida 2vs2 que va durar des de les 11 del matí fins a les 7 de la tarda (ens vam oblidar de dinar --¡), però va ser molt divertit, llàstima que no la vam acabar.

Dimarts sant tornemi, i a treballar tot el grup de 10 persones que ens havien assignat un treball que haviem de pesentar oralment el dimecres. Vam treballar bastant i bastantes hores, però al final la presentació crec jo que va anar molt bé no? Tot i els "piques" que va fomentar l'altre grup de la classe haig de reconeixer que també ho van fer molt bé, felicitats ;)

El dijous, cap als jutjats falta gent! El Jesús havia de anar a prestar declaració i li hi vaig acompanyar, haig de dir que tal i com es té la idea preconsebuda els tràmits legals són moooolt lents així que hi vam estar bastanta estona. També el va visitar una metgessa forense, bastant sosa i aburrida la pobre, i del seu despatx ni parlar-ne... Al final no en vam treure tampoc l'aigua clara de res. A la tarda estudiar com desesperats per l'examen de divendres.

Divendres dons vam tenir l'examen de medicina basada en l'evidència. El més important però va ser la culminació de la setmana amb el sopar de Nadal de medicina.

A dos de deu ens vam reunir tots a correus i vam anar cap al restaurant: una mena de buffet lliure (nyam nyam) que combinava menjar asiatic amb normal. Quna vam sortir vam anar fins al bosc de la devesa i vam ensenyar a cagar el tió a la gent de fora de Catalunya i vam estar-hi una estona xerrant, bebent i menjant llaminadures.

Després ens vam dirigir al Music Hall (crec però que ara es canviarà de nom), i mentre hi anavem vam mantenir un debat entre el Judit, el Daniel, el Jesús i jo sobre com n'esta de malament la sanitat pública al pobles, ja que la idea preconsebuda que té la gent de fora és solament de la sanitat de les ciutats (imagineu si anavem bé jeje). Al final vam conclure que la sanitat dels pobles d'Extremadura és bastant millor que les dels pobles de Catalunya, que la política ara mateix està mal organitzada i no serveix de res i que fotia un fret que pelava aixi que vam entrar al Music a ballar una estona.

Aproximadament a les cinc de la matinada em posava al llit.

Ara anire a veure si s'ha despretat ja tothom i aviam si aquesta tarda treballem una mica en un treball, ja que més tard... toca nit de por jua jua jua: Veure REC i anar fins a una casa derruida que diu la Vanessa que es va trobar un dia... obviament tot de nit!

En fi dons, el compte enrere ja ha començat i queda molt poc per acabar el primer trimestre, així que ningú abaixi la guradia i acabem tots, tant els de medicina com els de altres carreres que llegiu el blog, aquest primer trimestre amb el cap i les notes ben altes si pot ser ;).

Pràctiques, estudi i anècdotes per parar un tren

Osti tu... aquesta setmana ha estat un no parar fins al dia de avui, no sabeu que content que he estat de poder-me llevar a l'hora que m'ha vingut de gust!

Bé dons uns explicaré en què ha consistit bàsicament, per la gent del grup D, la setmana que acabem de passar:

A les 8 de mati començàvem classe i aproximadament acabavem sobre la 1, aleshores solament ens quedaven dues horetes per dinar i estudiar la pràctica que haviem de fer. Abans de cada pràctica ens feien un petit examen, i la suma dels 5 exàmens conta com un examen normal, així que ens ho haviem de currar.

A les tres començàvem pràctiques, de moment solament feiem coses de bioquímica i treballàvem amb sang, de tota manera tampoc va estar malament: cariotip humà, observació de cèl·lules de sang humana, PCR, espectrofotometria i electroforesi, tot ho vam fer. Desgràciadament solíem acabar entre les 7 i les 8...

Quan arribàvem a la resi no teníem ganes de fer res... cansats... morts... i amb un exàmen de estadística (bastant important) el divendres, malestudiavem com podiem fins a l'hora de sopar, i després ens permetiem una estoneta de descans abans de anar a dormir.

Però tot i així aquesta setmana també ens hem divertit molt!

Bé, entre dilluns i dimarts vaig tenir una mica de defalliment perquè em va sortir una mica de febre, però la resta perfecte.

Dilluns va tornar el Jesús!

Durant la setmana ens va agafar la tonteria amb el sexe tàntric (¬¬ a mi no em mireu, pregunteu-li a la Vanessa quina mena de programes mira... xD) i la tonteria ens va agafar fort... a la classe de epidemiologia, ens haurieu hagut de veure a la Vanessa, el Roger i jo enfontent-nos-en i fent el triangle sobre els nostres caps (segons la Vanessa és la posició, ah! i es veu que pots estar tenint 13 hores de plaer seguides sense ni tocar a la teva parella... quin aburriment!)

La professora de epidemiologia ens irava una mica raro però en fi...

Aqui teniu un exemple de com es podria fer el sexe tàntric per aquells interessats...

Les pràctiques van transcorre amb normalitat i premura perquè teníem ganes de plegar --¡ (afortunadament no vam trencar res i tot ens va sortir bé!) Les fotos que vaig fer jo moltes em van quedar borroses suposo degut a que el cansament no em deixava mantenir el pols ferm, i tampoc tinc cap foto de grup, quan aconsegueixi fotos que valguin la pena on hi sortim tots ja les penjaré ;)

Això si, els moments de descans ja eren una altre cosa, visca les màquines de menjar i begudes!

Les hores prèvies a les pràctiques eren de "estudi" a la biblioteca, feu-vos-en una idea amb aquesta foto:

En realitat sí que estudiàvem... aqui una foto que ho demostra:

El dia crític va ser dijous, allà si que ens vam posar a estudiar fort estadística... vam plegar a les 2 de la matinada... això sí entre el Jesús, la Vanessa i jo ens vam fer un fart de riure, més del que us podeu imaginar... jo estava mort rient sobre el llit de la Vanessa, a ella se li escapava l'aigua quant intentava beure, en forma de cascada xD, i el Jesús es recargolava de riure pel terra... tot per un polvoró... i la fenil-butafona xD

A més passen coses surrealisties... quan vam deixar la Vanessa, que es trobava malament, el Jesús i jo vam baixar a la seva habitació, nosé com el Roger no es va despertar amb els nostres riures... però el que em va fer més por és que en un moment de silenci... mentre estudiavem... es va sentir una veu greu i mecànica: "No se ha encontrado ninguna coincidencia" Osti quin bot que vam fer! Encara no hem deduit de on venia però creiem que eren unes ones marcianes arribades a la terra ves a saber amb quina finalitat i reproduides i amplificades pel mòbil del Jesús!

Divendres finalment va arribar l'examen, i es va anar molt bé a tots!

Dissabte teníem una sortida del tàndem lingüístic que ja us explicaré en una altre ocasió.

Com veieu a setmana ha estat molt llarga i cansada, però no hem perdut passada per divertir-nos. Només em queda donar l'enhorabona als nostres delegats de classe Roger i Àlvaro ;).

Setmana de solitud acompanyada

Uff... sé que duc molt de temps sense escriure res aquí però és que tampoc ha passat gaire res digne de menció... la setmana passada vam estar tots estudiant com desgraciats per a l'examen que teniem el divendres.

L'examen va anar molt bé en general, així que felicitats a tots i totes els que vam treue tant bones notes :)

Sobre aquesta setmana tampoc massa res a comentar, hi ha molta gent que ha aprofitat per tornar a casa seva aquest dies que tenim poquíssimes classes així que els d'aquí estem una mica sols solament quedàvem el Roger, la Laia i jo. Per sort dimarts ens va tornar la Vanessa! I avui dijous ha tornat el Francisco! Però encara ens queda gent: La Nuria i la Mariadel tornen aquest cap de setmana... i el Jesús no torna fins dilluns :'( (Jesús com et trobem a faltar...)

Però no tot és negatiu en aquesta setmana:

Ahir vam anar al cine, i tot i que el munt de gent que havia dit que vindria es va fer enrrere a l'últim moment ens ho vam passar molt bé; el Roger, l'Anna i la Maria van anar a veure "Red de Mentiras", en canvi el Miki, la Vanessa i jo mateix vam anar a veure "Saw V" som valents eh?

No us feu il·lusions, aquesta pel·lícula segueix la mateixa dinàmica que han agafat les de Saw després de la primera i la segona...

Però igualment va estar molt bé sortir després de tants dies sense fer res.

Avui a la tarda també hem pogut passar una bona estona gràcies a la Wii i al Wii sports ja que hem pogut riure bastant veient-nos a uns i altres fer el burru davant la tele. Ni la Laia, ni la Vanessa, ni l'Erick, ni el Roger, ni el Ramon que havia vingut de visitia, ni jo mateix ens hem salvat de fer el burru... inclús crec que hi ha algun video i alguna foto dels moments més... en fi ja li dirè a la Vanessa que me les passi que últimament tinc tant mala pata que no duc la càmera en els millors moments...

Bé dons, gaire res més a explicar, aviam si aviat tinc alguna cosa més interessant per anar comentant, la setmana que bé suposo que tampoc podré escriure gaire, per no dir gens, ja que fem classe de 8 a 8 pràcticament ja que tenim pràctiques a la tarda... però les recopilacions del que passarà al laboratori seran un bon material per fer un escrit (riure malèfic).

En fi, fins al pròxim escrit dons, i dessitjeu-nos sort per l'examen d'estadística II que tenim el divendres de la setmana que bé ;)

El valor de estudiar amb una altre llengua

L'altre dia mentre ajudava al Jesús a fer els exercissis que els hi havien posat a la classe de català em vaig adonar de la magnitud d'una reflexió que ja feia temps que em rondava pel cap: La gent que ve de fora de Catalunya a estudiar aquí a Girona ha de tenir molt de valor, i crec que tots ens hem de treure el barret davant el seu atreviment.

El Jesús i la Mariadel "batallant" amb els exercissis de català.

Per nosaltres, els catalans, això ens pot no semblar una cosa tan díficil ja que des de petits se'ns ha ensenyat tant el català com el castellà; però si et pares a pensar... ells no tenen aquesta facilitat al venir a Catalunya.

Sent sincers, el català no és una llengua fàcil de apendre (sino demanau-li a un castellà que us conjugui el prsent del verb anar, més d'un cop m'han respost Jo ano, tu anas... jeje), i tot hi així tots ells han tingut el valor de venir a viure aquí, i molts estan intentant apendre'l.

Catalunya és la meva terra i el català la meva llengua, per això em fa molt feliç veure com la gent de fora s'esforça per apendre el nostre idioma, i quan s'els escapa alguna paraula en català, al parlar, no puc evitar somriure complagut.

Com els hi acostumo a dir: "Abans de acabar el curs parlareu tots català" i seguint al ritme que van, no vaig gaire desencaminat.

Festa major a Girona: Barraques

Cap de setmana de barraques! (Bé durant la setmana també vam sortir, però duia un senyor refredat a sobre(dimecres vaig haver de quedar-me al llit tot el dia) i ho recordo tot molt borrós, a més no vaig llençar quasi cap foto... així que del dimarts no en puc dir massa cosa.

El cap de setmana ja és una altre cosa! Divendres em vaig llevar com una rosa i després del pesat dia de classe i la interminable classe de estadística, que ni les bromes del professor trastocat va salvar, ens vam sentir lliures.

S'ens presentava un cap de setmana genial, un partit que estava clar qui guanyaria de pallisa: Festa: 100% Treball: 0% i evidentment va ser així.

En teoria divendres a la tarda haviem de anar a comprar però ens va fer pal (encara ara no hi hem anat, aviam si demà... que les neveres ja fan eco...) així que vam passar una tarda molt ociosa.

Cap al vespre, el Roger, el Jesús i jo, ens vam despleçar cap al centre a l'estació de autobusos, el nostre objectiu? Recollir dos convidats molt especials en Guillem (el germà del Roger) i el Buni (Eudal). Vinguts expressament a disfrutar de les festes.

El Buni (esquerra) i el Guillem (dreta):
I així ho vam fer, oi tant! A la nit, després de l'apat més presentable que vam fer aquest de setmana --¡ Ens vam dirigir a les barraques; per tot aquell que no hi hagi estat al que s'anomenen barraques és una explanada molt gran on hi han com unes barraques (logicament) a la perifèria quedant el centre lliure, a una punta hi ha un escenari on hi fan concerts i més enrere dins del bosc hi ha la fira (té molt de mèrit haver muntat les atraccions dins del bosc!)

El primer que vam fer va ser trobar-nos amb l'altre gent de medicina, i vam esta una estona xerrant tots junts, després ens vam dirigir una estona a la fira:

Primera parada els toros! En aquesta no hi vaig pujar jo, a mi els toros no em diuen massa res, necessito emocions més fortes, però els altres sí que hi van pujar i ja els veus tots feliços sobre el toro empenyent-se els uns els altres per veure qui aguantava més.

Acte seguit vam dirigir-nos a coses més fortes. El boomerang crec que es deia, era un cercle de seients que començava a girar i s'elevava cap als costats de tal manera que quan eres a d'alt quedaves quasi de cap per avall, va ser genial, em va encantar, no cal dir que no em vaig agafar a les barres de suport en tot el viatge, sinó on és l'emoció?

Després de això va tocar la casa del terror, segons el meu criteri bastant dolenta, 3'50 euros malgastats si no hagués estat per les reaccions exagerades de les noies que xisclaven i corrient, vam sortir morts de riure.

Finalment abans de tornar a les barraques vam fer una parada al "Saltamontes" era una mica peculiar el de aquí ja que els seients giraven sobre si mateix. Em va costar però al final vaig convèncer al Buni perquè hi pujés amb mi. Oi que al final no va estar tant malament Buni?

Deixant enrere la fira dons vam acabar la nit ballant a les barraques.

L'endemà al matí mentre la resta dormien com marmotes, pràctica bastant generalitzada entre els universitaris el dia després de festa; el Jesús i jo ens vam arribar a la fira de paradetes aviam què. El fotut va ser a la tornada que ens vam equivocar de sentit amb el bus i vam anar a parar a l'altre punta de Girona --¡ Prop de casa la Patri, tot això després de haver-li dit el Roger que en 15 minuts arribavem i navem per dinar...

A la tarda hi vam anar bastanta més gent a les paredetes: el Roger, el Jesús, el Guillem, el Buni, la Vanessa i jo. Quan vam acabar les compres els altres nois semblaven una banda criminals tots amb un barret blanc i una palestina (eh amb carinyo que ja sabeu que us estimo molt!)

Finalitzades les compres ens vam dirigir altre cop a l'estació de tren, el nostre objectiu? Recollir un altre amic del Roger, el Pei (Miquel), i llavors vam tornar a la Residència, lloc on al cap de poc va arribar l'últim convidat, l'Emili que va venir amb el seu cotxe.

L'Emili (esquerra) i el Pei (dreta):
Vam intentar sopar, però ens va quedar un puré un "pèl" líquid al qual vam batejat amb el Pei com la masa amorfa líquida (ecs ><)

I altre cop tornemi de festa, aquella nit hi havia de haver un concert dels Pets però va ser cancel·lat perquè un dels membres estava malalt :(

El pla va ser el mateix de l'altre dia, trobar-nos amb els de medicina, anar a la fira, aquest cop vam pujar a més a més del boomerang a la V, solament els més atrevits: Roger, Guillem, Jesús i Jo; i mentre el Guillem feia veure que s'ofegava amb el seguro mentre jo hi tenia la mà encallada, aquella cosa va començar a pujar i pujar, i un cop a dalt, ens vam preguntar... osti què hi fotem aquí d'alt! El dubte no va durar gaire, ja que vam baixar a tota pastilla.

L'última atracció va ser una mena de muntanya russa que si premies un boto et mullava, ara vist en retrospectiu crec que hauria de haver apretat el botó... o creieu que el Roger, el Jesús i l'Emili s'haurien enfadat molt? Nah, no crec.

Tornant de la fira em va donar per treure la càmera i començar a fer fotos, més de 133 en una nit, va quedar tothom retratat i curiosament jo surto a moltes d'elles.

Finalment altre cop a ballar a barraques i fi de festa, ja que diumenge no vam voler sortir perquè havien suspès els focs.

En conclusió ha estat un cap de setmana genial, m'ho he passat molt bé i tinc la sensació que no sóc l'únic! Només em queda dir: Guillem, Buni, Pei, Emili, espero que no sigui l'últim cop que us veig per aquí, torneu a pujar! Sinó... baixaré jo!

I perquè veieu que també surto a les fotos aqui en teniu alguna mostra:

En aquesta vam quedar força bé eh Jesús?

I per acabar una amb els germans Sanmiquel

Pràctiques fora de classe!

Dons sí, aquesta setmana, i gràcies al ganivet del pernil hem pogut tractar al nostre primer pacient, la questió és... tornarà algún dia a que el tractem...? Potser sí... potser no... qui sap.

Tot va començar diumenge a la nit... era una nit plujosa... fosca... eh... no de fet no plovia i hi havia força llum; bé, tot va començar a la cuina del Roger i el Jesús, mentre tranquilament ens dedicàvem a tallar pernil va passar tot... un moviment fugaç, un crit de dolor esgarrifós i molta sang per tot arreu... jo havia sortit un moment però m'ho puc imaginar perfectament.

Quan vaig tornar el mal ja estava fet... tenien al pobre que havia de ser el nostre pacient: en Guillem, de biologia, abocat sobre la pica mentre amb una mica de paper de cuina intentaven parar l'hemorragia (que higiènic!). Amics meus és ben cert... tenia un tall espantós al dit!

En aquell moment érem quatre futurs metges a l'habitació: en Roger, el Jesús, la Vanessa i jo. Axí que dins la mesura en què sabiem ens vam posar en acció: era primordial desinfectar la ferida i necessitàvem tirites "grapadores" per tancar-li la ferida; per penós que sembli ningú tenia els materials necessaris... (qui pensa que es pot tallar un dit en una residència universitària)

Solució: passar habitació per habitació buscant qui ens podria deixar el material
Resultat: solament vam aconseguir un vetadine de la farmaciola de la residència.

Era poc però ens vam bastar, amb la colaboració de la vigilant nocturna li vam desinfectar la ferida i li vam tapar amb unes gases i esparadrap. Rudimentari però efectiu? Potser l'hauriem hagut de dur a l'hospital?

Aquestes són preguntes que mai sabrem a ciència certa ja que... dilluns vam obtenir les tirites "grapadores" i a la nit les hi vam posar, el fet de canviar-li la gasa, desinfectar-li la ferida i posar-li les tirites va generar una gran espectació entre els estudiants de medicina de la resi, hi érem pràcticament tots.

Quan vam obrir la gasa la ferida estava bastant tancada i això va facilitar la feina, una mica de vetadine i les tirites i tapar altre cop. El procés sembla curt oi? Dons no sé si es que ens hi vam ensenyar però vam estar-hi més de tres quarts d'hora.

Evidentment els comentais que van sorgir durant aquest procés no haurien de haver estat escoltats pel pacient ja que eren del tipus:
"Jo crec que hauriem de obrir-li aviam que hi ha dins"
"Osti si sens mor em sentirè una mica malament"
"Si s'et gangrena el dit i et cau ens el podrem quedar?"
"Vaja ja està curat, porteu el ganivet i fem-ni un altre!"

Completament professionals.

Ara aqui unes quantes fotografies del porcés de curació (no tinc fotos de quan el tall era tendre... llàstima):

L'expectació, el noi de taronja del fons és en Guillem el nostre pacient, també hi ha la Nuria, el Roger i el Jesús.

El tall (mig tancat :S)

Aquí posant-li el vetadine, ha quedat una foto artística molt maca, no creieu?

I finalment el tall va quedar ben envenat, ens va quedar la satisfacció de la feina feta i les ganes de "pràcticar" més... En fi, haurem de esperar en una altre ocasió... o no... porteu-me el ganivet del pernil!

Fotos! Fotos!

Bueeeno, una altre setmana que passa; aquesta le passada sense ordinador, estava mig mort pobret, ara però ja torna a estar operatiu.

El fet principal de la setmana és l'examen que hem tingut avui divendres, per la qual cosa ens hem passat tota la setmana estudiant...

Però, aquest no és el tema que ens ocupa... aquesta setmana he pujat la càmera de fotos allà d'alt, per tant a partir de ara els documents del blog aniràn acompanyats de fotos, les no censurades ;)

De moment us en deixo una petita mostra, perquè aneu coneixent de vista les persones de les quals parlo. (Només dels qui s'han volgut estar quiets davant la càmera, ni havia que fuguien...)En primera plana, al sofà tenim el Ricky, i fent la volta cap a l'esquerra tenim el Jesús, el Roger, la Vanessa, el Miki, el Francisco, l'Erick (està tapat) i el Naqui.

I algunes més:


Aqui en primera plana a l'esquerra tenim el Jesús, a la dreta l'Erick (un altre), rere el Jesús hi ha la Mariadel, i rere l'Erick la Mariona, més enrera hi han el Francisco i la Vanessa i rere de tot tenim d'esquerra a dreta: el Ricky, el Miki, el Naqui i el Roger. Per si teniu dubtes, sí és l'ascensor de la la Residència; el mínim de persones és de 8, però veieu que tranquilament ni encabim 10 i ens sobra lloc.

Bé ja tenim fotos per anar mirant, quan tingui a tothom retratat aleshores faré una entrada presentant-los a tots.

A tots aquells que vulguin les fotos censurades feu-m'ho saber i si voleu enviar fotos perquè les posi no ho dubteu!

PD: He trobat el que fallava i ara ja es poden fer comentaris com a anònim, això sí, firmeu al final ;)

Setmana completa, no creieu?

Dons sí, per mi aquesta ha estat una setmana molt completa. Ens ha vagat de fer de tot i més. (Excepte escriure al blog com veieu)

Aquí va un resum del que ha passat al llarg de la setmana:

-Dilluns vaig arribar a la resi cap al vespre, i direu no devies fer gaires coses, dons sí: vaig poder saludar a tothom i encara ens va quedar temps per veure un parell de películes amb el Roger.

- El Dimarts teníem classe, però de 3 a 5 de la tarda. Així que el matí va ser un pel ocios, vam estar molt contents però que el Jesús tornés del seu poble. Feia una mica més d'una setmana que no el veiem!

La classe de la tarda va ser molt entretinguda, era de estadística, però a l'aula de informàtica. Perquè us feu a la idea de com va anr més o menys us dire que la Patri va reconeixer que se m'en havia anat una mica la bola, en el bon sentit de la paraula, però entre ella, l'Anna, la Mariona i jo ens ho vam passar molt bé. Cal d'estacar com m'agrada la sensació que es te al maures amb les cadires amb rodes de l'aula d'informàtica per sobre aquell terra tant fi, és genial.

Després de classe va tocar estudiar una mica que el dia seguent teníem tutories, però bueno, explicar l'estudi sempre és aburridissim així que m'ho salto.

També a la trada vam sortir amb el Jesús a comprar unes impressores i algunes coses més.

Sapigueu que aquell dia vam sopar molt bé com tots els dies que seguirien de la setmana, fondue de formatge entre el Francisco, el Roger, el Jesús i jo. Pêrquè després digueu que els nois no ens dediquem a la cuina!

Estranyament però l'habitació es va omplir de gent: La Mariona, la Laia, la Mariadel, la Nuria, el Riqui i vam acabar fent una sessió de massatges en cadena. (a l'espatlla, no m'alpenseu!)

- Dimecres tocava classe al matí, quin rotllo llevar-se eh? El més destacat és que vam dedicar la tarda a fer les preguntes de estadística de l'ACME entre tots els de la residècia. Ah, sempre és un plaer treballar en grup.

Per sopar evidentment també vam fer una cosa bona, fondue! aquest cop però d'oli. El punt bo de tot això és que vam sopar a la cuina de la Mariadel i de la Nuria (quin pal que ens fa netejar); però pobretes a sobre que ens vam intalar tots els nois a la cuina (Francisco, Riqui, Jesús, Rger i Jo) vam relegar a totes les noies a menjar a una de les habitacións, i més val que no us pregunteu com va quedar la cuina! Però perquè veieu que som bones persones us diré que li vam netejar la cuina (el divendres xD)

Finalment vam acabar el dia amb una altre sessió de massatges. Realment van molt bé per relaxar-se i anar-se'n a domir tranquil.

- Dijous, eh aquí el que acostuma a ser el dia més fiestero de tots, i aquest no va ser una excepció!
Al matí només tenien un parell de hores conjuntes entre tots i el nostre grup no teníem classe, això sí, el Roger i jo, llestos de nosaltres i prevenint la festa de la nit vam esmunyir-nos en el grup B (el grup del Jesús, la Mariadel i la Nuria) i vam anar a fer classe amb ells per estalviar-nos fer classe al dia següent.

El profe d'estadística es va enrotllar molt bé, el Roger li va ser franc: "Aquesta nit tením festa, i demà tenim classe al matí, però ens costarà molt llevar-nos, podem venir a fer classe avui?" i el bon home ens va dir que mentre hi cabéssim podiem! Això si, després del que el vas estressar durant la classe, Roger, no sé si de saber-ho, ens hauria deixat ;) La frase estrella de la classe va ser:
- Professor: Contrari de cap èxit?
- Alumne: Màxim fracàs! ...ups no.
Osti que vam riure.

A la tarda va passar una cosa increible! Feia anys, ANYS, que ningú havia aconseguit possar-me el cap com un bombo, i en una sola tarda la Vanessa i la Mariona ho van aconseguir mentre feiem un informe de estadística que haviem de enviar aquell mateix dia. Si es que parlar tots alhora, cadascú dient-hi la seva i divergencia de opinions en un treball que has de entregar abans que s'acabi el dia és per estressar-si una miqueta. Això sí, ara hauran de passar anys abans que algú torni a fer tal proesa.

A la nit, tal com estava previst festa! Primer vam començar amb el sopar organitzat per la residència, mai a la vida havia vist tantes pizzes familiars juntes.

Després de això vam dirigir-nos tots cap al Music Hall on ens vam trobar amb més gent de medicina i quan ens en vam cansar , vam anar al veritables objectiu de la nostra sortida: Catedral; havia sentit parlar molt d'aquesta discoteca però mai hi havia estat. Allà hi vam estar ballant i bebent fins a les 5, hora que el bus posat per la residència ens venia a buscar (bus tercemundista totalment, tots els seients plens i gent tirada pel terra xD)
Entre tot a les sis em posava al llit i en aquell moment vaig estar molt content de haver fet el que havia fet al matí.

- Divendres, amb la calma em vaig llevar sobre quarts de dotze. La resta del dia me la vaig passar amb el Roger i el Jesús, a la tarda ens vam arribar a comprar alguna cosa al Corte Inglés, i a l nit vam fer un sopar la gent de medicina que s'havia quedat a la resi i uns nois de aqrquitectur tècnica. Per postres vam fer fondue de xocolata completant així el trio de fondues en una setmana!

En fi ja veieu, completa, completa. I per a tots aquells que em diuen que només estem que de festa els de medicina us diré que encara que no ho sembli entre tot això traiem una mica de temps per anar estudiant i anar reunint-nos per treballar.

Un escrit una mica llarguet eh? No crec dons que gaire gent se'l llegeixi tot, així que si estàs llegint això enhorabona, no tothom pot aguantar-me tanta estona! ;)

Esgotats? Potser, però encara podem més!

Dia complicat i esgotador, classe de 8 del matí a 2 del migdia solament amb un parell de descansos de cinc minutets. La última hora ha estat sobretot criminal... calor, gana i son, tot barrejat fan venir-te molt poques ganes de treballar...

Calor perquè quan portes 5 hores dins els barracons la pròpia escalfor de la gent et fa suar com un desgraciat, gana perquè des de ahir a les 9 de la nit que només havia menjat un miserable iogurt i son... ai la son... la son ens venia de haver anat de festa fins a les 5 i haver-nos llevat a les 7, però ho hem aguantat! Si és que som uns cracks!

Podeu pensar que estem bojos per fer aquestes coses, potser si, però si portes tota la setmana estudiant és normal que necessitis esvargir-te una mica. Tal com diu la nostra filosofia: estudiar és important, però divertir-se també. La clau està en trobar l'equilibri, i el sabem trobar oi tant, perquè encara que no ho sembli treballem bastant!

Com podeu veure és la típica i dura vida de l'estudiant universitari...

Qui ha dit que els de medicina no ens sabem divertir?

14:00
Campus de Montilivi, fora l'aulari comú.

- Dinem per aquí?
- Sí, fa pal pujar a la resi.
- D'acord, anem a dret o a ciències?
- Dret, és més barat.
- Uff, però l'hora que és estarà a rebentar.
- I si veniu a dinar a casa meva?

Després de girar-nos tots cap a la Patri, qui havia fet la oferta, ha començat la tarda i sense dubtar-ho hem agafat el bus, érem sis: la Patri, la Vanessa, l'Anna, el Roger, l'Álvaro i jo.

Al cap de una estona de bus, i una criminal pujada per unes escales prop de la muralla hem arribat a casa la Patri. Una magnífica casa, tres plantes, un munt de habitacions i piscina.

Primera feina, després de la suada de pujar, la Patri ens ha deixat banyadors a tots i ens hem banyat a la piscina, feia un dia mitjanament calorós i l'aigua estava força freda, però ens hem banyat igualment. Hem passat una bona estona a la piscina, on no han faltat ni les bromes ni les empentes (totes les tovalloles han quedat sucades a la piscina).

Un cop acabat, ens hem vestit i hem anat a dinar a la terrassa: de primer plat una amanida amb fulles, tomàquet i tonyina i de segon una mena de torrada amb una hamburguesa a sobre coberta amb un ou ferrat. Tot era molt bo.

Quan hem acabat hem estat una estona fent sobretaula i xerrant de moltes coses, i com que el sol es notava hem entrat a dins on hem seguit xerrant i fent broma.

Finalment ha arribat el pare de la Patri, ell també és metge i sense que li haguéssim demanat ens ha començat a fer una xerrada sobre la carrera de medicina, i de la sort que fem un grau, tampoc ha perdut passada per criticar a les infermeres.

Això ens ha fet pensar que potser seria bo que treballéssim una estona, així que tots hem anat retirant cap a casa a treballar una estona, que ho fem o no ja és una altre cosa ;)

Ja veieu dons que sabem com divertir-nos els de medicina, un altre exemple, si voleu, va ser el de ahir a la nit, que vam anar al cine a veure "El nen del pijama de ratlles", força trista per cert, a més de un i de una els va caure una llagrimeta. Però no vam acabar aquí, en arribar a la resi ens vam posar "El orfanato" i després encara més, com que no teníem pas ganes de anar a dormir, el Roger i jo ens vam mirar "Pacto con lobos" (la cineteca de la resi no és massa actual). Vam acabar anant a dormir bastant tard, afortunadament avui teníem classe a les 11.

No parem eh? Aquesta nit ens relaxarem més, però demà ja esta previst que tornem a sortir, si es que els de medicina sabem com divertir-nos.

Prova superada!

Bueno, finalment arribem al cap de setmana... aquesta ha estat una setmana dura, com a mínim pels que fem medicina, ja que ens hem passat els dies estudiant com uns desgraciats, però això ja ha passat i hem superat els primers examens de medicina, i com sol dir el Jesús "Seguimos vivos!"

Sobre els examens, dons el de metodologia encara no en sé la nota, però tinc la sensació que em va anar força bé, i respecte al de biologia cel·lular i bioquímica, que era més fotut, m'ha anat molt bé.

Com ja veieu aquesta setmana no hem fet massa res més que estudiar, però tot i així també ens ho hem pogut passar bé; Coses que destacaria de la setmana:

- Dilluns vam fer un sopar en honor de l'Helena, una noia de Saragossa que ens deixa ja que ha aconseguit plaça a una altre universitat de medicina.

- Estudi... Estudi... Estudi... sort que no sempre s'estudia sol.

- Tarda surrealista, estudiant a ca la Vanessa: Carros de Mercadona corrent pel passadís de la planta de la resi, xerrades amb els veints a través de les parets, gent fent la copeta a les escales de incendis...

- Sopars, cada nit, amb el Roger i el Jesús, i si estàn acompanyats per les sortides de la Laia i la Gina, es tornen encara més surrealista que el pis de la Vanessa i prenen lloc expressions com:

"Yo voy a tener cinco hijos... de mi sangre!" by Jesús.

"Mare meva, he vist el Déu del sexe i me quedant més vermella que la teva samarreta Jesús!" by Laia

O inclus "interesants" debats de temàtica zoològica:

Jesús: -"Se coge una gallina i se le enrosca la cabeza..." 

Gina: -"No mo expliquis! Em faré vegetariana!" 

Laia: -"Bah, ben fet, no suporto les gallines!" 

Andreu: -"A les gallines tampoc? Aleshores les gallines velles què?" 

Roger: -"Pobres gallines, al meu poble ni han i no són tant dolentes" 

Surrealista eh?

Dons encara ni ha més, avui al matí, ens hem trobat a la 7 per estudiar amb el Roger i el Jesús, i ostia, els de la habitació del costat, com en feien de feina... crec que hauràn de comprar un llit nou...

Per que veieu el que fa la setmana d'examens...

Sopar i Festa de Medicina

Aquest dies no hi ha massa a explicar, bàsicament ens els passem estudiant pels pròxims examens que tenim, un demà de Metodologia de Recerca, i l'altre divendres sobre Bioquímica i Biologia Cel·lular.

Així que el que explicaré serà com va anar el primer sopar i festa de medicina:

A les 9:30 ens varem trobar davant de correus, al centre, i després de xerrar una estona vam travessar al carrer fins al restaurant. Erem molts en un espai no massa gran, però ens hi am acomodar com vam poder i vam sopar, cal dir que no va estar malament, però pel que ens va costar podia haver estat millor; però això és completament igual si t'ho passes bé.

Al llarg del sopar vaig anar coneixent a molta gent nova, Ramon, Judit, Elia, Helena i Riqui són un exemple de les excelentissimes persones que vaig conèixer aquell dia.

A les 12:00 sortiem del restaurant i ens enfilavem cap allà on ens guiés la Patri, primer vam parar a una mena de bar musical, a l'entrada demanaven el carnet de identitat, així que la Judit i jo ens vam sentir vells quan no ens el van demanar.

No devia haver passat gaire estona quan vam decidir marxar a algun altre lloc, suposo que el fet que hi estiguéssim com sardines devia influir...

Bé, dons ja ens teniu tots cinquanta (aproximadament) enfilant-nos altre cop pels carrers i carrerons de Girona, fins a l'altre punta, a una discoteca universitaria. La qual vam omplir quasibé nosaltres (el dimecres no sol haveri festa) i alguns de infermeria que ens vam trobar.

Els que més em conegueu us preguntareu que què hi feia jo en un discoteca eh?

Bé, certament al principi no sabia massa que fer-hi, però davant l'insistència i els anims de l'Álvaro no vaig poder fer res, sinó ballar, i el cert és que mo vaig passar molt bé, i no vaig ser l'únic, tots ens ho vam passar molt bé.

Quan la discoteca va tancar, vam travessar Girona fins a una altre, perdent gent pel camí, per trobar-nos que estava tancada, així que vam decidir anar retirant. Però encara estàvem lluny de tornar a la residencia ja que pel camí ens vam perdre per Girona!

Però finalment vam trobar el camí, i a les 6 i una mica més de la matinada em posava al llit donant per acabada la primera, de moltes espero, festa de medicina.

Amics de tota la vida en dues setmanes?

Ho haurieu dit mai que amb dues setmanes pots arribar a fer-te tant amb la gent que sembli que els coneixes de tota la vida?

Si m'ho haguéssin preguntat abans de anar a Girona no sé què hauria respost, però ara per ara tinc molt clara la resposta: Sí.

Els amics que he fet en aquestes dues setmanes allà a Girona ja és com si ens coneixessim de tota la vida i cadascun és una autèntica personalitat, això sense contar els diferents llocs dón venen tots:

En Roger, de Navàs, qui sempre va amb la veritat per davant, m'agrada la seva manera de veure la vida; en Jordi, de Figueres, és més posat però amb molt bon cor; en Pau, de Banyoles, osti que riem amb ell; i de fora també, també: en Jesús, amb qui saps que sempre podràs comptar, és de Càceres; l'Àlvaro, de Murcia, sempre vigilant que tothom es senti bé; i de més enfora: l'Antonio, un noi Portuguès, una mica tímid i amb alguns problemes idiomatics peró ja s'ambientarà ràpidament, ja!

I les noies també! Tenim la Laia, de Barcelona, qui té unes sortides genials, la Patri, és del Pais Basc però ja fa anys que viu a Girona, una noia amb molta iniciativa (Gran sopar i festa de medicina que ens va organitzar :D) i no cregueu, de noies també n'hi ha de fora: Tenim la Vanessa, de Alicante, molt madura i segura de si mateixa; la Mariona, mallorquina, més tranquila però igualment divertida i la Iria de Galicia, sentir-la parlar és un plaer.

Podria dir molt més noms però s'allargaria moltíssim, més endavant, mica en mica, ja hi aniré dedicant escrits perquè els aneu coneixent més, a aquest i a molt més perquè els de medicina som com una gran familia; i aquesta familia està plena de magnífiques persones. 

  

Nou curs, nova universitat, nova ciutat, nova vida.

Dues setmanes... dues setmanes fa que vaig començar la meva nova vida.

El principi de tota aquesta història es remunta uns mesos enrere durant el primer període de assignacions de places a la universitat. En aquell moment em van assignar plaça de medicina a Girona i em vaig endur un bon ensurt! Ni el fet de que pogués optar a la reasignació em tranquilitzava; pensava: "Què hi faré jo allà a Girona?" 

Tot i que la nota que em separava de poder entrar a la UAB era mínima no tenia confiança en la reasignació, sobretot tenint en compte el munt de gent que havia quedat fora a medicina, ja que no creia que ningú renunciés a la seva plaça...

Poc a poc però em vaig anar plantejant que anar a viure i a estudiar a Girona no estaria tant malament: era el primer any que feien medicina allà a Girona i a més començaven ja amb els nous estudis de Grau, però no ho acabava de tenir clar...

Amb tot vaig decidir pujar fins a Girona el dia que feien la presentació del curs per informar-me del que seria. Gràcies a això em vaig acabar de convèncer i vaig decidir fer renuncia a la reasignació i acceptar la UdG com a la meva nova universitat.

L'estiu ha passat i, tot hi tenir uns petits problemes amb l'allotjament, finalment aquí em teniu, estudiant de medicina a Girona. 

I sincerament n'estic molt content de la meva elecció, la ciutat, la universitat, la gent, tot és fantàstic. Després de dues setmanes de estar-hi miro enrere i dic, per què em posava tant nerviós haver de anar a viure a Girona?