Amics de tota la vida en dues setmanes?

Ho haurieu dit mai que amb dues setmanes pots arribar a fer-te tant amb la gent que sembli que els coneixes de tota la vida?

Si m'ho haguéssin preguntat abans de anar a Girona no sé què hauria respost, però ara per ara tinc molt clara la resposta: Sí.

Els amics que he fet en aquestes dues setmanes allà a Girona ja és com si ens coneixessim de tota la vida i cadascun és una autèntica personalitat, això sense contar els diferents llocs dón venen tots:

En Roger, de Navàs, qui sempre va amb la veritat per davant, m'agrada la seva manera de veure la vida; en Jordi, de Figueres, és més posat però amb molt bon cor; en Pau, de Banyoles, osti que riem amb ell; i de fora també, també: en Jesús, amb qui saps que sempre podràs comptar, és de Càceres; l'Àlvaro, de Murcia, sempre vigilant que tothom es senti bé; i de més enfora: l'Antonio, un noi Portuguès, una mica tímid i amb alguns problemes idiomatics peró ja s'ambientarà ràpidament, ja!

I les noies també! Tenim la Laia, de Barcelona, qui té unes sortides genials, la Patri, és del Pais Basc però ja fa anys que viu a Girona, una noia amb molta iniciativa (Gran sopar i festa de medicina que ens va organitzar :D) i no cregueu, de noies també n'hi ha de fora: Tenim la Vanessa, de Alicante, molt madura i segura de si mateixa; la Mariona, mallorquina, més tranquila però igualment divertida i la Iria de Galicia, sentir-la parlar és un plaer.

Podria dir molt més noms però s'allargaria moltíssim, més endavant, mica en mica, ja hi aniré dedicant escrits perquè els aneu coneixent més, a aquest i a molt més perquè els de medicina som com una gran familia; i aquesta familia està plena de magnífiques persones.