Festa major a Girona: Barraques

Cap de setmana de barraques! (Bé durant la setmana també vam sortir, però duia un senyor refredat a sobre(dimecres vaig haver de quedar-me al llit tot el dia) i ho recordo tot molt borrós, a més no vaig llençar quasi cap foto... així que del dimarts no en puc dir massa cosa.

El cap de setmana ja és una altre cosa! Divendres em vaig llevar com una rosa i després del pesat dia de classe i la interminable classe de estadística, que ni les bromes del professor trastocat va salvar, ens vam sentir lliures.

S'ens presentava un cap de setmana genial, un partit que estava clar qui guanyaria de pallisa: Festa: 100% Treball: 0% i evidentment va ser així.

En teoria divendres a la tarda haviem de anar a comprar però ens va fer pal (encara ara no hi hem anat, aviam si demà... que les neveres ja fan eco...) així que vam passar una tarda molt ociosa.

Cap al vespre, el Roger, el Jesús i jo, ens vam despleçar cap al centre a l'estació de autobusos, el nostre objectiu? Recollir dos convidats molt especials en Guillem (el germà del Roger) i el Buni (Eudal). Vinguts expressament a disfrutar de les festes.

El Buni (esquerra) i el Guillem (dreta):
I així ho vam fer, oi tant! A la nit, després de l'apat més presentable que vam fer aquest de setmana --¡ Ens vam dirigir a les barraques; per tot aquell que no hi hagi estat al que s'anomenen barraques és una explanada molt gran on hi han com unes barraques (logicament) a la perifèria quedant el centre lliure, a una punta hi ha un escenari on hi fan concerts i més enrere dins del bosc hi ha la fira (té molt de mèrit haver muntat les atraccions dins del bosc!)

El primer que vam fer va ser trobar-nos amb l'altre gent de medicina, i vam esta una estona xerrant tots junts, després ens vam dirigir una estona a la fira:

Primera parada els toros! En aquesta no hi vaig pujar jo, a mi els toros no em diuen massa res, necessito emocions més fortes, però els altres sí que hi van pujar i ja els veus tots feliços sobre el toro empenyent-se els uns els altres per veure qui aguantava més.

Acte seguit vam dirigir-nos a coses més fortes. El boomerang crec que es deia, era un cercle de seients que començava a girar i s'elevava cap als costats de tal manera que quan eres a d'alt quedaves quasi de cap per avall, va ser genial, em va encantar, no cal dir que no em vaig agafar a les barres de suport en tot el viatge, sinó on és l'emoció?

Després de això va tocar la casa del terror, segons el meu criteri bastant dolenta, 3'50 euros malgastats si no hagués estat per les reaccions exagerades de les noies que xisclaven i corrient, vam sortir morts de riure.

Finalment abans de tornar a les barraques vam fer una parada al "Saltamontes" era una mica peculiar el de aquí ja que els seients giraven sobre si mateix. Em va costar però al final vaig convèncer al Buni perquè hi pujés amb mi. Oi que al final no va estar tant malament Buni?

Deixant enrere la fira dons vam acabar la nit ballant a les barraques.

L'endemà al matí mentre la resta dormien com marmotes, pràctica bastant generalitzada entre els universitaris el dia després de festa; el Jesús i jo ens vam arribar a la fira de paradetes aviam què. El fotut va ser a la tornada que ens vam equivocar de sentit amb el bus i vam anar a parar a l'altre punta de Girona --¡ Prop de casa la Patri, tot això després de haver-li dit el Roger que en 15 minuts arribavem i navem per dinar...

A la tarda hi vam anar bastanta més gent a les paredetes: el Roger, el Jesús, el Guillem, el Buni, la Vanessa i jo. Quan vam acabar les compres els altres nois semblaven una banda criminals tots amb un barret blanc i una palestina (eh amb carinyo que ja sabeu que us estimo molt!)

Finalitzades les compres ens vam dirigir altre cop a l'estació de tren, el nostre objectiu? Recollir un altre amic del Roger, el Pei (Miquel), i llavors vam tornar a la Residència, lloc on al cap de poc va arribar l'últim convidat, l'Emili que va venir amb el seu cotxe.

L'Emili (esquerra) i el Pei (dreta):
Vam intentar sopar, però ens va quedar un puré un "pèl" líquid al qual vam batejat amb el Pei com la masa amorfa líquida (ecs ><)

I altre cop tornemi de festa, aquella nit hi havia de haver un concert dels Pets però va ser cancel·lat perquè un dels membres estava malalt :(

El pla va ser el mateix de l'altre dia, trobar-nos amb els de medicina, anar a la fira, aquest cop vam pujar a més a més del boomerang a la V, solament els més atrevits: Roger, Guillem, Jesús i Jo; i mentre el Guillem feia veure que s'ofegava amb el seguro mentre jo hi tenia la mà encallada, aquella cosa va començar a pujar i pujar, i un cop a dalt, ens vam preguntar... osti què hi fotem aquí d'alt! El dubte no va durar gaire, ja que vam baixar a tota pastilla.

L'última atracció va ser una mena de muntanya russa que si premies un boto et mullava, ara vist en retrospectiu crec que hauria de haver apretat el botó... o creieu que el Roger, el Jesús i l'Emili s'haurien enfadat molt? Nah, no crec.

Tornant de la fira em va donar per treure la càmera i començar a fer fotos, més de 133 en una nit, va quedar tothom retratat i curiosament jo surto a moltes d'elles.

Finalment altre cop a ballar a barraques i fi de festa, ja que diumenge no vam voler sortir perquè havien suspès els focs.

En conclusió ha estat un cap de setmana genial, m'ho he passat molt bé i tinc la sensació que no sóc l'únic! Només em queda dir: Guillem, Buni, Pei, Emili, espero que no sigui l'últim cop que us veig per aquí, torneu a pujar! Sinó... baixaré jo!

I perquè veieu que també surto a les fotos aqui en teniu alguna mostra:

En aquesta vam quedar força bé eh Jesús?

I per acabar una amb els germans Sanmiquel