Bé, però aquest no és el tema, suposo que ja sabeu que toca després d'un examen final? Exacte, celebrar-ho! I amb aquesta finalitat vam sortir a sopar uns quants de medicina i després ens vam trobar amb la resta de gent de medicina en un bar on vam estar una estona xerrant, des de feia molt de temps, sense cap mena de preocupació que enterbolís la nostra conversa.
De tota manera no vam pas tornar gaire tard, ja que el Roger, el Jesús, el Pau i jo teniem certs plans a dur a terme... digueu-nos frikis si voleu, però teníem moltes ganes de jugar una partida de Warhammer i com que el Jesús marxava l'endemà no podiem pas fer-ho de cap altre manera.
Vam començar a jugar sobre quarts de quatre de la matinada i hi hem estat jugant fins exactament les nou i vuit minuts d'aquest matí. Una nit llarga és cert, però no em penedeixo de res, m'ho he passat la mar de bé, hi ha hagut moments molt interessants i tensos, i per sobre de tot, hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé, feia bastants dies que no em sentia tant content.
Ah! I sabeu que és el que hem fet després de fer la partida? Dormir? No! Ens hem posat a netejar la cuina que estava... bé, millor no us ho explico que podria ferir la sensibilitat de algú xD.
Ara mateix estic baldat, i molt feliç per estar finalment de vacanses i per haver-m'ho passat tant bé, i per conèixer una gent tant marevellosa. Però alhora estic una mica trist... Ja tothom ha marxat cap a casa seva, i a molts ja no els veuré fins després del dia 6... els trobaré molt a faltar... Quan estàs acostumat a conviure amb algú durant quasi tot el dia, quant aquesta gent no hi és, sents com una buidor interior que costa una mica de apaibagar...
El cert és que en tres mesos hem viscut de tot i més! I crec que ara és un bon moment per a que tots rememorem una mica tot el que hem viscut en aquest primer trimestre de medicina...
Quan miro enrere em veig a mi mateix començant al primer dia, sense conèixer a ningú i una mica cohibit i nerviós per la etapa que estava apunt de començar; encara puc recordar com vaig anar teixint les relacions amb tota aquesta gent tant fantàstica tant de medicina com d'altres carreres com els nois d'arquitectura... i les vivències són tantes que si les volgués citar totes no acabaria ni en els sis anys que encara em queden de medicina.
Però el que puc dir és que tota aquesta gent ara mateix és una peça clau de la meva persona, i crec que em puc arriscar a dir que aquesta està siguent la millor època de la meva vida! I estic segur que això seguirà així o millor!
1er Trimestre de Medicina FI
PD: Aquest és l'últim post que escriuré fins que torni de les vacanses de Nadal, ja que no estaré "Perdut per Girona" , de tota manera potser encara hi pot haver alguna sorpresa si per aquelles coses hi pujés algún dia. Bon Nadal i feliç any nou per a tothom!
2 comentaris:
Nen d'això ja fa molts dies, aviam si ens expliques alguna cosa nova.. :P
Totalment desaparegut que estàs?
I quan penses tornar per aquestes contrades? Aquest cap de setmana es Sant Antoni!
>.<
Això això! Nano, que ja fa uns quants dies que t'has tornat a perdre per Girona...què passa, que el 2009 no és any de festes???? xD Ja sabem que hi ha crisi i tal però bueeeeeeeno!
Ja diràs alguna cosaaa! :)
Publica un comentari a l'entrada