Sopar i Festa de Medicina

Aquest dies no hi ha massa a explicar, bàsicament ens els passem estudiant pels pròxims examens que tenim, un demà de Metodologia de Recerca, i l'altre divendres sobre Bioquímica i Biologia Cel·lular.

Així que el que explicaré serà com va anar el primer sopar i festa de medicina:

A les 9:30 ens varem trobar davant de correus, al centre, i després de xerrar una estona vam travessar al carrer fins al restaurant. Erem molts en un espai no massa gran, però ens hi am acomodar com vam poder i vam sopar, cal dir que no va estar malament, però pel que ens va costar podia haver estat millor; però això és completament igual si t'ho passes bé.

Al llarg del sopar vaig anar coneixent a molta gent nova, Ramon, Judit, Elia, Helena i Riqui són un exemple de les excelentissimes persones que vaig conèixer aquell dia.

A les 12:00 sortiem del restaurant i ens enfilavem cap allà on ens guiés la Patri, primer vam parar a una mena de bar musical, a l'entrada demanaven el carnet de identitat, així que la Judit i jo ens vam sentir vells quan no ens el van demanar.

No devia haver passat gaire estona quan vam decidir marxar a algun altre lloc, suposo que el fet que hi estiguéssim com sardines devia influir...

Bé, dons ja ens teniu tots cinquanta (aproximadament) enfilant-nos altre cop pels carrers i carrerons de Girona, fins a l'altre punta, a una discoteca universitaria. La qual vam omplir quasibé nosaltres (el dimecres no sol haveri festa) i alguns de infermeria que ens vam trobar.

Els que més em conegueu us preguntareu que què hi feia jo en un discoteca eh?

Bé, certament al principi no sabia massa que fer-hi, però davant l'insistència i els anims de l'Álvaro no vaig poder fer res, sinó ballar, i el cert és que mo vaig passar molt bé, i no vaig ser l'únic, tots ens ho vam passar molt bé.

Quan la discoteca va tancar, vam travessar Girona fins a una altre, perdent gent pel camí, per trobar-nos que estava tancada, així que vam decidir anar retirant. Però encara estàvem lluny de tornar a la residencia ja que pel camí ens vam perdre per Girona!

Però finalment vam trobar el camí, i a les 6 i una mica més de la matinada em posava al llit donant per acabada la primera, de moltes espero, festa de medicina.