El principi de tota aquesta història es remunta uns mesos enrere durant el primer període de assignacions de places a la universitat. En aquell moment em van assignar plaça de medicina a Girona i em vaig endur un bon ensurt! Ni el fet de que pogués optar a la reasignació em tranquilitzava; pensava: "Què hi faré jo allà a Girona?"
Tot i que la nota que em separava de poder entrar a la UAB era mínima no tenia confiança en la reasignació, sobretot tenint en compte el munt de gent que havia quedat fora a medicina, ja que no creia que ningú renunciés a la seva plaça...
Poc a poc però em vaig anar plantejant que anar a viure i a estudiar a Girona no estaria tant malament: era el primer any que feien medicina allà a Girona i a més començaven ja amb els nous estudis de Grau, però no ho acabava de tenir clar...
Amb tot vaig decidir pujar fins a Girona el dia que feien la presentació del curs per informar-me del que seria. Gràcies a això em vaig acabar de convèncer i vaig decidir fer renuncia a la reasignació i acceptar la UdG com a la meva nova universitat.
L'estiu ha passat i, tot hi tenir uns petits problemes amb l'allotjament, finalment aquí em teniu, estudiant de medicina a Girona.
I sincerament n'estic molt content de la meva elecció, la ciutat, la universitat, la gent, tot és fantàstic. Després de dues setmanes de estar-hi miro enrere i dic, per què em posava tant nerviós haver de anar a viure a Girona?
3 comentaris:
uiiighhhggs... i la primera setmana va ser tant dura.....
ara, veient com t'has integrat, com has trobat el teu lloc, només se m'acut dir allò que diu la Laura: "lo estamos perdiendo, lo estamos perdieeeendoooo!!!!"
i feliços que ens hi sentim, per tu
endavant!!
=;)
No m'estranya que al principi et fes cosa! A tothom n'hi faria, haver d'anar a viure fora per estudiar...
Però crec que ningú pot negar que t'ho has muntat prou bé ;)
Felicitats Andreu! Tot comença per Girona i qui sap d'aquí uns anys on et porta la vida. Ja veus els antecedents familiars: uns a Califòrnia per uns anys, uns a València i jo mateix un temps a Alemanya i ara a Mèxic.
Publica un comentari a l'entrada